“Algu­nes per­so­nes et recor­da­ran per les teves parau­les. Molts som­riu­ran en recor­dar els teus actes de bon­dat. Però tots, abso­lu­ta­ment tots, recor­da­ran amb niti­desa com es van sen­tir men­tre van estar al teu cos­tat.” Aquesta frase que vaig lle­gir fa alguns anys és una veri­tat com un tem­ple. Aque­lles per­so­nes que han influït posi­ti­va­ment sobre una altra, són recor­da­des amb agraïment etern. Fa ja vint anys, quan encara era un nano que somi­ava ser fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal, vaig tenir una lesió molt greu al cartílag del genoll dret. Era un dolor intens, que em pun­xava la cama cada vegada que inten­tava córrer. Aque­lla ago­nia va durar uns quants mesos, perquè jo no volia dir que em feia mal, no volia demos­trar símpto­mes de debi­li­tat enmig d’un entorn tan com­pe­ti­tiu com el plan­ter d’un gran club. Fins que un dia ja no vaig aguan­tar més. Vaig visi­tar met­ges amunt i avall. Res­sonàncies magnètiques, pro­ves de tot tipus que no dona­ven una solució a aquell infern. Fins que un dia, entre el labe­rint de pas­sa­dis­sos de l’estadi de Montjuïc vaig parar-me a par­lar amb en Manel Casa­nova, ales­ho­res coor­di­na­dor de la base de l’equip blanc-i-blau. Li vaig expli­car els meus pro­ble­mes i ales­ho­res em va dir: “Sé per­fec­ta­ment com et sents. Jo mateix vaig tenir una lesió simi­lar amb vint anys. No patei­xis, deixa-ho a les nos­tres mans. Nosal­tres ens ocu­pa­rem de tot.” I així va ser: la per­sona que va cons­truir un plan­ter de màxim nivell, l’artífex de for­na­des bri­llants de juga­dors, l’arqui­tecte dels som­nis de joves talents blanc-i-blaus, es va pre­o­cu­par per un nen de l’infan­til amb pro­ble­mes de genoll. Tot va anar sobre rodes, el club es va encar­re­gar de tot. I Manel Casa­nova, una per­sona dedi­cada a la cap­tació i desen­vo­lu­pa­ment del talent, va pren­dre’s la molèstia de ges­ti­o­nar la meva recu­pe­ració. Diu­menge pas­sat, Manel ens va dei­xar men­tre feia allò que sem­pre l’ha apas­si­o­nat, mirar fut­bol de base. Grans juga­dors a qui Manel Casa­nova va donar l’opor­tu­ni­tat d’arri­bar al màxim nivell han donat públi­ca­ment les seves mos­tres de con­dol per la gran pèrdua. Allà on sigui, seguirà mirant fut­bol i cer­cant nou talent com ha fet sem­pre. Tots aquells que vàrem coin­ci­dir amb ell, recor­da­rem amb un som­riure Manel Casa­nova: l’arqui­tecte de som­nis.