‘Super’ és un prefix que atorga condició d’excepcional, superior o extraordinari al nom a què s’afegeix. En el cas de la competició de futbol que ens ha ocupat aquests dies, voldria dir que la supercopa no és excepcional, extraordinària o simplement superior a la resta de competicions que es fan o es desfan. Sembla que estaríem tots d’acord que estem davant d’un d’aquells casos en què el nom no fa la cosa. Perquè la supercopa de futbol, ni la de qualsevol altre esport, no és precisament la competició que llueix més en el palmarès de qualsevol equip. I això que per guanyar-la s’ha d’haver estat abans campió d’una altra competició. En teoria.

La teoria del que hauria de ser una supercompetició ens indica que els dos equips que la disputen aportarien les copes conquerides abans per guanyar-ne una de superior. Ja hem quedat abans que la supercopa, de superior, res de res. Però és que, a sobre, encara està més plena de contradiccions. Què hi ha més de supercampió que guanyar les dues grans competicions? Però com que la supercopa s’ha de jugar, hi ha ocasions en què l’equip que ha guanyat la lliga i la copa ha de jugar contra un que no ha guanyat res. No li donen la supercopa d’ofici. No és el cas del Real Madrid-Barça de futbol que hem viscut aquests dies, però sí d’unes quantes de les supercopes de futbol que ha protagonitzat el Barça en les últimes temporades. I per acabar-ho d’adobar, el nom mateix de la competició parteix del menor dels dos tornejos: la copa. Perquè tots estaríem d’acord que té molt més valor guanyar la lliga que no la copa –en qualsevol país–, però en canvi el torneig s’anomena supercopa, no, per exemple, superlliga.

Seguint només en el futbol, potser el que passa és que el nom li ha quedat per una còpia de la supercopa d’Europa, que es juga des del 1973 –la supercopa espanyola és del 1982, la d’Itàlia del 1988, la d’Alemanya del 1976–. A Anglaterra es disputa des del 1908, però allà no es diu supercopa, sinó Community Shield.

A Europa, sí que tenia sentit que s’anomenés supercopa perquè la jugaven el campió de la copa d’Europa i el de la recopa. Tot quedava entre copes i la màxima competició duia en el seu nom la paraula copa. Des que la copa d’Europa es va passar a anomenar lliga de Campions i la recopa va desaparèixer i va ser el campió de la copa de la UEFA primer i de l’Europa League després el rival del vencedor de la Champions en la supercopa d’Europa, tot té encara menys sentit. I a Europa, amb el format actual, encara, però en la lliga espanyola, i amb una supercopa a doble partit, no s’aguanta per enlloc.