Últimament han passat tantes coses, i no precisament bones, en relació amb el Barça que no sé per on començar. Ho faré a propòsit del Real Madrid, que sempre és una manera de parlar del Barça. I és així que, veient-lo jugar en la supercopa, he de reconèixer que vaig sentir enveja. No dic admiració perquè m’és impossible en relació amb el Real Madrid, però, comparant-lo amb el Barça actual, sí que vaig sentir l’enveja insana de veure un equip que no només funciona, sinó que juga amb claredat i a vegades fins i tot d’una manera exquisida. L’enveja també hi és perquè ha configurat una plantilla excel·lent, compensada i tan completa que pot duplicar l’equip hipotèticament titular havent realitzat algunes incorporacions brillants que fins i tot han resultat barates en aquests temps en què el futbol d’elit ha traspassat tot límit econòmic i moral en la compravenda de jugadors. No és que el Real Madrid no jugui en aquest mercadeig fora mida, però no sé com s’ho ha fet per no trobar-se en una conjuntura com la del Barça, que, amb una plantilla amb cracs inevitablement envellits i sense tenir cura d’un planter del qual fugen els millors, sembla disposat a dilapidar els diners rebuts per una estrella rutilant (ai, el cas Neymar) amb el fitxatge de jugadors que, fent-se un fart de riure, els seus clubs respectius venen i vendran a un preu infladíssim; això mentre que el seu president i la directiva, havent perdut tota credibilitat, estan sota sospita, com ara pel fet d’haver fitxat un jugador oblidat a la Xina.

Com deu passar a la inversa, parlar del Real Madrid du, doncs, a fer-ho del Barça, de manera que, sent un altre motiu d’enveja, també em va fer mal que en el partit d’anada de la supercopa, fora d’abonament per als socis blaugrana, el Camp Nou estigués ocupat per turistes (o el que fossin) madridistes, mentre que, en el partit de tornada, els espectadors celebressin el joc del seu equip duent, a més, una samarreta blanca. Com s’ho ha fet la directiva del Barça per buidar l’estadi dels seus aficionats? Això hauria de ser targeta vermella. Pensant en les targetes vermelles, no tot fa enveja al Real Madrid. Cristiano Ronaldo és un gran jugador, però no hauria d’haver vist la segona targeta groga que va expulsar-lo al Camp Nou: l’àrbitre li hauria d’haver ensenyat la vermella directa per la seva exhibició corporal prepotent i fastigosa després d’haver marcat un gol... fabulós. I, encara que fos de manera simbòlica, també trauria una vermella a Sergio Ramos per haver simulat que li donava la pilota a Messi: quin detall més lleig. En fi, el pròxim dia parlaré del Barça. Ara mateix només puc dir això: un desastre.