Garri Kaspàrov es va retirar dels escacs l’any 2005, quan encara era l’indiscutible número u del món. Quan encara no havia trobat cap rival que li pogués fer ombra de veritat i havia hagut de buscar un desafiament nou acceptant competir amb una supercomputadora de la IBM, Deep Blue. Va guanyar la màquina. I abans que pogués emergir un altre número u dels escacs, va decidir deixar-ho. Un dels motius que el van fer ser un guanyador gairebé implacable, més enllà de les seves condicions mentals, va ser la seva intolerància a la derrota. I abans que això passés va decidir plegar. No haver-lo vist en declivi va ser també un dels elements que han ajudat a mantenir una certa idealització de la seva figura. La setmana passada va fer efectiu el seu retorn anunciat a la competició en el torneig internacional de Saint Louis. Hi havia expectació. Al final va quedar vuitè entre deu contendents. I això potser frustrarà la possibilitat del retorn de l’Ogre de Bakú a la competició. La seva explicació sembla definitiva: “Mai ha tingut cap interès a ser un bon perdedor. Puc respectar les persones que encaixen una derrota amb un somriure, però això no és per a mi.”

El Barça de bàsquet fitxa Hanga i tanca una renovació profunda de la plantilla, que sembla que pot ser molt competitiva. Ja es veurà. Si més no, els responsables del bàsquet blaugrana han fet, amb una planificació estudiada, el que els de futbol encara no han estat capaços de fer.