Feia temps que no sen­tia tanta ver­go­nya ali­ena, com a peri­o­dista espor­tiu, escol­tant els comen­ta­ris d’un peri­o­dista durant una retrans­missió com la que vaig sen­tir dis­sabte al mig­dia durant la final del mun­dial d’hoquei sobre patins femení que va ofe­rir Tele­de­porte. Ara qui penso, però, tam­poc fa tant de temps, perquè el cam­pi­o­nat mun­dial d’atle­tisme de Lon­dres es va aca­bar el 13 d’agost. En tot cas, els des­propòsits que va enca­de­nar el nar­ra­dor de la final, Ángel Cárce­les, van ser de l’alçada d’un cam­pa­nar. Espe­ci­al­ment a par­tir del moment en què Maria Díez va mar­car el 5-7 que dei­xava gai­rebé enlles­tit el títol per a la selecció espa­nyola.

Tot va començar quan va dir que la juga­dora era astu­ri­ana. Maria Díez va néixer i es va for­mar a Igua­lada i juga a l’equip de Gijón, ara ano­me­nat Hos­tel­cur Gijón HC des del 2012. Evi­dent­ment, en aquesta era de les xar­xes soci­als, li van esme­nar l’errada ràpida­ment. Cárce­les va rec­ti­fi­car, però lla­vors va ser quan tot es va embo­li­car, perquè va voler jus­ti­fi­car l’errada –tots ens equi­vo­quem– argu­men­tant que és molt difícil tenir infor­mació dels juga­dors i dels equips en el món de l’hoquei sobre patins. I va dir que pro­ves­sin a fer una cerca a Goo­gle amb el nom de la juga­dora en qüestió a veure què tro­ba­ven. Doncs si la fan veu­ran que el pri­mer resul­tat que apa­reix és l’entrada de la Viquipèdia, en cas­tellà, on queda clar on va néixer. Cap pro­blema.

Però és que, a més, quan Maria Díez va fer el 5-7, s’hi va refe­rir amb el sobre­nom de Peke amb què és cone­guda en el món de l’hoquei sobre patins. I també va dir que era el seu segon mun­dial i que també tenia tres euro­peus. Queda clar, doncs, que Maria Díez fa molts anys que és a la selecció espa­nyola –les deu juga­do­res que han estat ara cam­pi­o­nes són les matei­xes que ho van ser el 2016–. No vaig aca­bar d’enten­dre el perquè de l’embo­lic sobre si Díez era cata­lana o astu­ri­ana. La cosa no va aca­bar aquí, perquè lla­vors va sumar i va res­tar i va dir que, així, a la selecció hi ha vuit cata­la­nes i dues astu­ri­a­nes –quan real­ment hi ha set cata­la­nes i tres astu­ri­a­nes.

Tot ple­gat un gran embo­lic que no bene­fi­cia gens un esport mino­ri­tari –més encara en la versió feme­nina– del qual els grans mit­jans només es recor­den quan donen glòria a la marca España. Una glòria, però, que en el cas de l’hoquei femení –sis títols mun­di­als– no deu ser sufi­ci­ent –massa presència cata­lana, pot­ser?– per tenir més espai en els mit­jans. Que hagi estat aquest el diari espor­tiu que ha donat més espai a la seva por­tada a les noies de l’hoquei –i menys als nois del fut­bol, també s’ha de dir– també indica prou bé com està el pati.