El Barça de Valverde ha sorprès molta gent per la capacitat d’adaptació al medi. El nou mister ha heretat un equip molt més mundà, terrenal, amb menys màgia i menys equilibrat. De fet, fins i tot a hores d’ara, una comparació ràpida amb la plantilla del Madrid encara fa que els blancs puguin gaudir d’un doble onze titular, mentre que Valverde té bons jugadors per a la sortida, però una banqueta amb menys garanties a l’hora de planificar les rotacions. Però això tracta de futbol, i dos i dos no són quatre. El Barça està davant dels madrilenys i l’arrencada en la lliga va fer que, fins i tot, hi hagués qui comencés a preparar els coets.

Mala sort per a Dembélé, que havia de posar la màgia l’any de la marxa de Neymar. L’any que l’afició ja ha trobat un nou Figo a qui desitjar tots els mals. Dembélé no va durar ni mitja hora sobre la gespa a Getafe i la lesió l’apartarà una bona temporada dels terrenys de joc. Dembélé serà el fitxatge del mercat d’hivern. És l’hora de Deulofeu? El trident, fins al Nadal, haurà de comptar amb la motivació i les ganes d’un jugador que retorna al Camp Nou havent après dels seus errors i conscient de la segona oportunitat que li brinda el club. Diuen que ha madurat molt, que ha après a ser líder i ser solidari amb la resta del grup. Això sembla quan vesteix la rojigualda; això demostrava jugant a Milà. Però el repte serà majúscul, perquè l’actual trident té molt pocs recursos que el complementin a la banqueta: Paco Alcácer ja ni sembla recanvi per a Suárez i Deulofeu i Messi han de pilotar la davantera blaugrana, sols, fins al Nadal.

Reconec que veure un jugador fet a la Masia marcant gols amb la samarreta del primer equip em fa trempar. Sempre s’ha dit que el planter era bo per fer quatres, però costava que pugés bons davanters. Bojan en el record, sempre; i sort a l’Alavés! El que podia ser i no va ser. Però, malgrat que l’extrem de Riudarenes m’hi fa pensar, també voldria ser optimista i creure que, si el futbol són dinàmiques, potser aquesta arrencada de lliga és simptomàtica per pensar que Gerard Deulofeu pot acabar encaixant. Qüestió de sort, que deixi les pors al vestidor i no s’autoimposi brillar en cada jugada. Deulofeu ha d’aprendre a conviure al costat de Messi, a no tenir pressa i madurar les jugades com li agrada al nou Barça de Valverde. Deulofeu podria ser la sorpresa d’enguany, amb el permís d’un Paulinho que ara tothom comença a veure per què ha arribat.