DIU­MENGE 24.

El fet ori­gi­nal va ser la tem­po­rada pas­sada, quan Kae­per­nick, lla­vors quar­ter­back dels San Fran­cisco 49rs i actu­al­ment sense equip (no va voler reno­var i cap altre club no l’ha vol­gut fit­xar), va posar un genoll a terra men­tre, com sem­pre abans de cada par­tit, sonava l’himne dels Estats Units. “No m’aixe­caré per mos­trar-me orgullós de la ban­dera d’un país que opri­meix la gent negra”, va asse­gu­rar. Aquest gest va pro­vo­car reac­ci­ons opo­sa­des. Altres juga­dors de l’NFL i de l’NBA van secun­dar Kae­per­nick i altres per­so­nes, amb el pre­si­dent Trump al cap­da­vant, el van des­qua­li­fi­car per anti­pa­tri­o­tisme i falta de res­pecte a l’himne.

Ara Trump ha dema­nat als pro­pi­e­ta­ris dels clubs que aco­mi­a­din els juga­dors que imi­tin el gest de Kae­per­nick. I el que s’ha aixe­cat ha estat una altra onada de per­so­na­li­tats que secun­den la pro­testa, també del món de la música i l’espec­ta­cle. I ha tin­gut reac­ci­ons dig­nes com la del pro­pi­e­tari dels Miami Dolp­hins: “Conec els juga­dors que s’han age­no­llat durant l’himne i són joves lles­tos i amb per­so­na­li­tat que volen millo­rar el món per a tot­hom.” O la de Robert Kraft, direc­tor exe­cu­tiu dels Patri­ots (que, per cert, va donar 1 milió de dòlars per a la cam­pa­nya de Trump): “No hi ha res més uni­fi­ca­dor que l’esport i res tan divi­sor com la política.”