El Barça va jugar la setmana passada un dels partits més tristos de la seva història. Amb gairebé 900 ferits als hospitals del país, el president Josep Maria Bartomeu no va cedir ni a la LFP ni a pesos pesants del vestidor i va decidir jugar el partit a porta tancada. O, en tot cas, això es va usar per justificar la seva posició: decisió unilateral, malgrat haver escoltat prèviament les diverses parts implicades, va reconèixer a Catalunya Ràdio en una tensa entrevista amb Mònica Terribas durant l’especial de l’1-O. Una decisió, però, que va encendre les xarxes socials ja de bon començament, perquè fora del Camp Nou la policia encara campava lliurement retirant urnes (si les trobava) i fotent cops de porra.

Bartomeu reconeixia que havia pres la decisió més dura des que era al capdavant del club. Segurament, i s’ha de posar en valor. Però, malauradament també crec que va cometre un dels pitjors errors. Digne de figurar en el segon volum d’Errors en blau i grana, si és que l’amic Adrià Soldevila i l’historiador Abraham Giraldés decideixen fer-ne un nou número. Aquest, podria obrir el primer capítol; i és que quedarà per als annals de la història culer que aquell club que es va significar per les llibertats del poble (i es va fundar apel·lant a valors com la democràcia i el catalanisme) va cedir a les pressions de la indústria global. On queda la identitat? Desdibuixada perquè perdre 6 punts i fer contentes unes quantes estrelles pot arribar a ser més important que honorar centenars de ferits que van sortir al carrer a defensar els seus col·legis electorals. Lamentable.

Si Leo Messi, Luis Suárez, Iniesta i Gerard Piqué són icones del Barça global, la millor imatge que podien donar al món era plantar-se i denunciar des de les xarxes socials que Barcelona i altres parts del país vivien en estat de setge policial. Sé que és un punt demagògic (no seré el primer que n’ha fet), però us imagineu Gerard Piqué davant dels uniformats fent honor als seus tuits? #Votarem, Gerard. Somiava en la imatge d’un Piqué engalanat de Sant Jordi, però desgraciadament només va poder fer declaracions en el postpartit i a la concentració de la selecció. Gràcies, també. En resum, vam trobar un club poruc abraçat al capital i havent de jugar un partit ben trist contra uns canaris que lluïen la rojigualda a la samarreta. Mentrestant, a Madrid engalanaven el Bernabéu amb banderes espanyoles. Tot plegat, records del passat.