En la meva col·laboració anterior a L’Esportiu, coincidint amb l’1 d’octubre, apuntava que Gerard Piqué hauria d’afrontar la reacció de “la hinchada española” en la seva incorporació a la roja amb vista als últims partits de classificació per al mundial de futbol que se celebrarà a la tremenda Rússia. Més encara després que Piqué, un cop disputat el partit del Barça contra Las Palmas que no volia jugar, protestés emocionat davant la violència policial contra votants del referèndum. Certament, Piqué, que ha contribuït notablement als èxits de la selecció espanyola en l’última dècada, va rebre multitud d’insults, combinats amb crits de “viva España” i “viva la Guardia Civil”, durant els entrenaments a la Ciudad Deportiva de Las Rozas. També va ser insultat i xiulat per part de l’afició durant el partit en el qual la selecció espanyola es va classificar guanyant 3-0 a Albània a l’estadi Rico Pérez, d’Alacant, ciutat a la qual “hay mucha gente de Alicante”. Tanmateix, una altra part va contrarestar els xiulets amb aplaudiments, als quals Piqué va respondre amb un gest equivalent (d’una elegància a l’altura de la seva professionalitat) en ser substituït.

El cas és que, durant la concentració de la selecció espanyola, Piqué va protagonitzar una roda de premsa amb una actitud que va inspirar aquesta consideració del periodista John Carlin: “L’esperit dialogant, mesurat, sensat, amb el qual Piqué va contestar les preguntes dels periodistes, l’excel·lent manera d’emprar l’idioma (en aquest cas el castellà), el seu sentit de l’humor i la seva lucidesa argumentativa van deixar en ridícul els nacionalistes espanyols que el xiulen cada vegada que toca la pilota vestint la samarreta de la selecció espanyola, amb la qual ha guanyat un mundial.” La cita és una mica llarga, però crec que paga la pena tenint present que, a més d’elogiar Piqué, un anglès deixa clares l’existència i naturalesa del nacionalisme espanyol. L’he extreta d’un article que du per títol “Piqué, president” i que, si no m’equivoco, haurà estat l’últim que El País haurà publicat de John Carlin. Sí, com potser saben, El País ha prescindit de la col·laboració assídua d’aquest periodista de prestigi especialitzat en temes esportius i internacionals. Es diu que ha estat per un article publicat a The Times amb aquest títol: “Independència catalana: l’arrogància de Madrid explica aquest caos.” És possible, però tampoc hi deu ser aliè l’article tan favorable al defensa barcelonista en què fins i tot apunta que és la solució a la “crisi espanyola”: “Piqué, president.” Potser és una broma, però el que és clar és que El País no només ha perdut el sentit de l’humor.