En la meva col·labo­ració ante­rior a L’Espor­tiu, coin­ci­dint amb l’1 d’octu­bre, apun­tava que Gerard Piqué hau­ria d’afron­tar la reacció de “la hinc­hada española” en la seva incor­po­ració a la roja amb vista als últims par­tits de clas­si­fi­cació per al mun­dial de fut­bol que se cele­brarà a la tre­menda Rússia. Més encara després que Piqué, un cop dis­pu­tat el par­tit del Barça con­tra Las Pal­mas que no volia jugar, pro­testés emo­ci­o­nat davant la violència poli­cial con­tra votants del referèndum. Cer­ta­ment, Piqué, que ha con­tribuït nota­ble­ment als èxits de la selecció espa­nyola en l’última dècada, va rebre mul­ti­tud d’insults, com­bi­nats amb crits de “viva España” i “viva la Guar­dia Civil”, durant els entre­na­ments a la Ciu­dad Depor­tiva de Las Rozas. També va ser insul­tat i xiu­lat per part de l’afició durant el par­tit en el qual la selecció espa­nyola es va clas­si­fi­car gua­nyant 3-0 a Albània a l’estadi Rico Pérez, d’Ala­cant, ciu­tat a la qual “hay mucha gente de Ali­cante”. Tan­ma­teix, una altra part va con­tra­res­tar els xiu­lets amb aplau­di­ments, als quals Piqué va res­pon­dre amb un gest equi­va­lent (d’una elegància a l’altura de la seva pro­fes­si­o­na­li­tat) en ser subs­tituït.

El cas és que, durant la con­cen­tració de la selecció espa­nyola, Piqué va pro­ta­go­nit­zar una roda de premsa amb una acti­tud que va ins­pi­rar aquesta con­si­de­ració del peri­o­dista John Car­lin: “L’espe­rit dia­lo­gant, mesu­rat, sen­sat, amb el qual Piqué va con­tes­tar les pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes, l’excel·lent manera d’emprar l’idi­oma (en aquest cas el cas­tellà), el seu sen­tit de l’humor i la seva luci­desa argu­men­ta­tiva van dei­xar en ridícul els naci­o­na­lis­tes espa­nyols que el xiu­len cada vegada que toca la pilota ves­tint la samar­reta de la selecció espa­nyola, amb la qual ha gua­nyat un mun­dial.” La cita és una mica llarga, però crec que paga la pena tenint pre­sent que, a més d’elo­giar Piqué, un anglès deixa clares l’existència i natu­ra­lesa del naci­o­na­lisme espa­nyol. L’he extreta d’un arti­cle que du per títol “Piqué, pre­si­dent” i que, si no m’equi­voco, haurà estat l’últim que El País haurà publi­cat de John Car­lin. Sí, com pot­ser saben, El País ha pres­cin­dit de la col·labo­ració assídua d’aquest peri­o­dista de pres­tigi espe­ci­a­lit­zat en temes espor­tius i inter­na­ci­o­nals. Es diu que ha estat per un arti­cle publi­cat a The Times amb aquest títol: “Inde­pendència cata­lana: l’arrogància de Madrid explica aquest caos.” És pos­si­ble, però tam­poc hi deu ser aliè l’arti­cle tan favo­ra­ble al defensa bar­ce­lo­nista en què fins i tot apunta que és la solució a la “crisi espa­nyola”: “Piqué, pre­si­dent.” Pot­ser és una broma, però el que és clar és que El País no només ha per­dut el sen­tit de l’humor.