Fins a les cinc de la tarda d’ahir aquí hi anaven unes ratlles en clau de resistència, per negar-se a entregar el Parlament a qui el vol destruir, per evitar deixar la consecució de la llibertat en herència a generacions posteriors. Prometia que no seria categòric sense tenir la informació que encara ens falta. Però la realitat ens continua avançant per la dreta i aquell article queda al calaix, per si algun dia ha de tornar al seu lloc. Acabava aquell article fent el propòsit que fos l’últim d’un parèntesi que vaig obrir en la temàtica esportiva a la qual està destinat per definició aquest espai. A la vista dels esdeveniments, no crec que pugui fer-ho.

Escric de cap i de nou. Encara trasbalsat i amb la capacitat d’anàlisi reduïda, no puc ser gaire original. Però si alguna cosa hem d’aprendre del dia d’ahir és que convé esperar que les filtracions esdevinguin fets per entrar a valorar-los. I que hem de donar-nos un temps mínim per digerir les novetats que ens venen en uns dies –posem-hi setmanes, posem-hi mesos– d’una complexitat que mai no hauríem imaginat. Si ens deixem portar pel principi d’acció-reacció, esgotarem els ansiolítics.

Dit això, arribats a aquest punt de la cursa val la pena tenir clar que ni la durada, ni els entrebancs ni el desenllaç del procés d’independència de Catalunya hauria d’afectar la presa de consciència que l’empoderament de la ciutadania ha arribat per quedar-se. Serà fantàstic si ens n’acabem sortint a la primera, però si no fos així per qualsevol circumstància, haurem d’aprendre dels errors i construir una segona oportunitat, encara més sòlida. Tothom és propietari dels seus actes, però aixecar-se amb més força després d’una eventual caiguda no només és legítim, sinó també desitjable. Rendir-se, claudicar, deixar la llibertat d’aquest país per a futures generacions no seria fer honor a la memòria dels que ens han precedit.

Amb totes les piruetes, temps morts, pròrrogues i variants estratègiques que hem vist en les últimes setmanes, es fa difícil de preveure res del que pot passar en els pròxims dies. El moviment esportiu, en un sentit tan ampli com sigui possible, no en pot restar al marge. Durant molt de temps alguns se n’han desentès o han estat tebis, però val més que es mullin tard que mai. Els grans canvis, les grans revolucions han exigit sempre compromisos i majories. Els tenim, fem-los servir amb intel·ligència.