La grada d’animació

Era clar que havia de titu­lar gene­ro­sa­ment aquest arti­cle “Visca la República” per aca­bar el ver­ti­ginós dar­rer mes en què hem pres l’esport d’equip com una metàfora del que ens passa. I dic gene­ro­sa­ment, perquè ja comptàvem que entre nosal­tres també hi juga­ven els con­vençuts per con­veniència.

En un equip de fut­bol humil, i enten­guem-nos que ja hem entrat en la sinècdo­que de pren­dre’l com a para­digma del mallat asso­ci­a­tiu del país, també n’hi ha, de vai­lets i noie­tes que hi són perquè els hi por­ten les cir­cumstàncies. Algun anal­fa­bet de la soci­e­tat on viu (penso en la senyora Arri­ma­das i el senyor Albiol) –o amb la mala bava de qui la vol sub­misa– les ano­me­narà doc­trinàries, aques­tes cir­cumstàncies, con­fo­nent l’edu­cació amb el sis­tema ins­truc­tor que vol­dria. Per família, per com­pa­nyies, per insu­ficiència d’altres ofer­tes... (i no escric d’oci, per no reduir-li la importància, perquè el fut­bol de base i les asso­ci­a­ci­ons espor­ti­ves diver­ses, cal insis­tir-hi, for­men part de l’entra­mat edu­ca­tiu de les soci­e­tats civi­lit­za­des), apun­tar-se a un equip deixa enrere el con­fort de l’apre­nen­tatge indi­vi­dual i aboca la cri­a­tura a la com­ple­xi­tat de la con­vivència. I així, és clar, hi ha qui hi cau de rebot i només posa la cama en una jugada con­flic­tiva si no hi ha cap més remei i molts ulls que miren.

També for­men part del tot, aques­tes peces que enca­llen el sis­tema. En són el punt feble, per on sol venir la jugada fatídica, per on els con­tra­ris ata­quen sense treva.

En una empresa, ave­sada, si més no al seu nivell bàsic, a l’anàlisi per DAFO, la temp­tació d’eli­mi­nar les debi­li­tats és tan gran que pot arri­bar a per­dre les opor­tu­ni­tats de mini­mit­zar-les enri­quint les for­ta­le­ses. Solen fra­cas­sar, perquè expul­sant el dèbil, el con­junt en pren la por i no gosa avançar per por a equi­vo­car-se.

Per això és tan impor­tant la grada d’ani­mació, que en el fut­bol de base for­men els pares, i en la república que volem, cadas­cun de nosal­tres.