Si la cosa no ha canviat, tot esperant que no sigui així, s’ha d’agrair que, amb vista al partit que es disputarà aquesta tarda a Montilivi en plenes Fires de Sant Narcís, ni el Real Madrid hagi previst augmentar les seves habituals mesures de seguretat ni les autoritats municipals de Girona (i els directius del club de futbol de la ciutat) hagin demanat més presència policial que la requerida en partits igualment extraordinaris, com ara el que es va disputar contra el Barça. No només perquè hi ha policia de sobres, sinó per una qüestió fonamental que ha recordat l’alcaldessa Marta Madrenas: a Girona, com a tota Catalunya, som persones civilitzades i responsables. Bé, malauradament, no és del tot cert: n’hi ha, per exemple a Barcelona, que assalten col·legis i destrueixen vidres d’una ràdio pública que assetgen. Però no seran aquests, suposo, els que actuarien violentament contra el Real Madrid, al qual no desitjo tota la cridòria ofensiva, racista, que pateix el Barça, i de manera particular alguns dels seus jugadors, en tants de camps d’Espanya. Una altra cosa és que, de manera cívica, els assistents al partit expressin els seus desitjos i laments polítics.

Sí, la política ha envaït el futbol i, ateses les circumstàncies, no podria ser d’una altra manera, però s’ha d’evitar de manera absoluta que a Catalunya (i en qualsevol altre lloc) es tradueixi en violència. Tanmateix, renunciar moralment a la violència no significa, al contrari, una manca de compromís. Resulta decebedor que, en un partit de la Champions, la directiva del Barça només fos capaç de desplegar una pancarta, enorme, amb aquest lema tan discret: “Diàleg, respecte, esport.” Em fa pensar en aquells directors de centres educatius que, després de l’1 d’octubre, només permetien actes i paraules que condemnessin la violència sense referir-se concretament a les accions que duien a condemnar-la en aquells moments. Per manifestar-se contra la violència en general, sense cap al·lusió a la política, cada dia, malauradament, n’hi ha de motius. Havent-hi dues persones empresonades per motius polítics, és lamentable que el Barça desplegués una pancarta tan vagament compromesa i, a més, retirés les dels seguidors del club que demanaven l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. No m’estranya que, amb aquesta pancarta, Òmnium Cultural i l’ANC desestimessin la invitació de la directiva barcelonista perquè uns representants assistissin al partit contra l’Olympiacòs. Acabo l’article i me’n vaig a veure el partit que el Barça i l’Athletic de Bilbao disputaran a San Mames. Espero sentir la calidesa basca.