Iniesta no va jugar dissabte a San Mamés i tampoc ho farà avui a Atenes. És una gran notícia que hagi jugat vuit de les deu primeres jornades de lliga i els tres partits de la lliga de campions, però és il·lusori pensar que jugarà cinquanta partits aquesta temporada, que ho farà al cent per cent i que estarà sempre al nivell de forma i encert que se li pressuposa. No sabem què passarà aquest vespre contra l’Olympiacòs, però sí que vam poder comprovar les dificultats de l’equip, no ja per imposar el seu guió de partit, sinó per mantenir la seva idea de joc. Una flor no fa estiu, però l’elecció de Valverde per afrontar la baixa del capità blaugrana va ser Paulinho. No es pot dir que el jugador brasiler no hagi fet mèrits per obtenir una titularitat com aquesta, però tampoc es pot negar que el mig del camp blaugrana, amb Rakitic i Paulinho als interiors, té capacitat per sumar força, recorregut, ofici, joc aeri i fins i tot arribada, però no la té per sortir de la pressió, controlar el joc, manar amb la pilota, instal·lar el partit a prop de l’àrea rival i fabricar ocasions per als de davant. No és la seva qualitat. Paulinho és un bon jugador (només faltaria), amb els mínims que se li suposen a un internacional brasiler en actiu, ja ho ha demostrat. I hi afegeix la virtut d’aportar a l’equip un plus d’energia a camp obert que sovint no tenia i l’arribada a gol (tres en nou partits) que tants cops es troba a faltar de la segona línia culer. És una bona peça per al fons d’armari de qualsevol equip que aspiri a tot, però ni per edat ni per recursos no és un jugador estratègic per a un equip com el Barça. I sobretot no és la resposta adequada al principal problema que ha anat gestant el Barça els darrers anys, que és la pèrdua de talent al mig del camp, d’on han sortit Xavi, Thiago, Cesc sense cap reacció del club. Per això va ser un fracàs l’estiu passat no haver començat a corregir aquesta tendència que ha deixat sol Iniesta per rescatar el protagonisme del mig del camp aquesta temporada, més encara quan aquest és un dels objectius del nou entrenador. Per això és important, també, posar en valor el salt de qualitat de Sergi Roberto i entendre que sempre serà útil com a lateral, però pot ser molt més valuós com a migcampista. I per això mateix és estratègic no deixar d’apostar per Carles Aleñà per a mitjà termini. Fitxar bé sempre suma, però no és l’única resposta possible. El Barça de Valverde és a dalt de tot ara mateix per mèrits propis i fonamentalment perquè ha recuperat control de joc, ha guanyat equilibri i ha competit molt bé en qualsevol escenari o circumstància, però li falta desequilibri. Dembélé i Deulofeu són part de la solució, però en el fons la clau és uns metres més enrere, allà on avui trobarem a faltar Iniesta.