L’aturada de seleccions ha confirmat que el Barça tindrà almenys setze jugadors del primer equip en el mundial de Rússia; fins i tot algun més si Sergi Roberto i/o Deulofeu arribessin a entrar en la llista de Lopetegui. Són bones notícies. Mai n’havien sigut tants i la dada objectiva parla bé del nivell de la plantilla. A més, tots ells necessiten fer una bona temporada per arribar bé i per guanyar-se o conservar la quota de participació en una cita clau en les seves carreres. També des d’aquest punt de vista a tots els interessa que l’etapa Valverde funcioni, que l’equip creixi i que la seva aportació a aquest èxit sigui al més rellevant possible. I la cosa no ha començat gens malament. El balanç competitiu és impecable, difícilment millorable amb catorze victòries, dos empats i els lideratges sòlids en la lliga i la Champions. És bastant innegable que fins ara el calendari no ha estat gaire exigent, però també és un fet que l’equip ha mantingut aquest nivell d’eficàcia en els partits difícils (Juventus, San Mamés, Metropolitano). Tot això són fets. I un altre fet és que l’equip venç però no sempre convenç i això fa que la seva fiabilitat, fins ara innegable, generi dubtes de cara al futur, els rivals més exigents i els títols en joc. La temporada és un examen continu, però en aquest sentit les pròximes setmanes –d’aquí a Nadal– poden servir per esvair alguns dubtes, amb quatre sortides en la lliga (Leganés, València, Vila-real i Madrid) i una decisiva en la Champions (Juventus), que apujaran sensiblement el llistó d’exigència. Serà interessant veure la resposta del grup de Valverde, que fins ara ha fet i consolidat avenços respecte a la temporada passada, però també ha mostrat mancances en la faceta ofensiva, que ofereixen un marge de millora important. És evident que l’equip ha millorat enormement en equilibri, per agrupament, ocupació de les bandes, major paciència amb la pilota i millor pressió alta, però també ha perdut desequilibri en atac i aquí hi ha diverses vies per millorar. Òbviament, els gols de Luis Suárez són un factor de millora ofensiva clar, com també ho són la recuperació de Dembélé i el creixement de Deulofeu, perquè Neymar aportava molt en desequilibri individual. Però l’equip també ha anat renunciant a part del seu desequilibri col·lectiu per la tirania tàctica del trident. Aquí es pot millorar molt, treballant per incrementar la velocitat de circulació de pilota, per millorar la mobilitat en zona d’atac i per polir la sortida de la pressió rival. I encara queda la via del mercat, en què el Barça pot (i hauria de) millorar el talent i la creativitat del mig del camp, on ara tot depèn massa de la presència d’Iniesta i de l’acumulació de responsabilitats ofensives de Leo Messi.