Una jornada clau

Per fi torna, aquest cap de set­mana, el fut­bol de clubs després d’una altra atu­rada per com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals, la majo­ria dels quals perquè les selec­ci­ons fes­sin caixa amb amis­to­sos de poc o nul interès. A més, la rea­pa­rició de la com­pe­tició serà en una jor­nada que pro­met ser apas­si­o­nant i que pot resul­tar clau en l’esde­ve­nir de la lliga. Pre­ci­pi­tat fer afir­ma­ci­ons d’aquest estil quan la pro­pera és només la jor­nada 12, però la situ­ació actual en la clas­si­fi­cació ho pro­voca. Dis­sabte el Barça jugarà a un quart de cinc con­tra el Leganés, un equip com­pli­cat i que està fent un gran inici de cam­pi­o­nat, però si els de Val­verde estan a un bon nivell, la lògica diu que hau­rien de tor­nar cap a Bar­ce­lona amb els tres punts. Unes hores més tard, també a Madrid, els dos equips més grans de la capi­tal s’enfron­ta­ran al Wanda Metro­po­li­tano en un derbi que, en funció de com acabés, podria dei­xar el gran rival dels blau­grana en una situ­ació molt i molt com­pli­cada en la lliga. Si el Barça fes la feina i els de Zidane per­des­sin, la distància entre tots dos seria d’onze punts, una diferència que no es pot dir que ja seria insal­va­ble, perquè encara fal­ta­rien molts par­tits per dis­pu­tar, però que es podria con­ver­tir en deci­siva tenint en compte la fia­bi­li­tat i la soli­desa mos­trada per l’equip de Val­verde. Una der­rota obri­ria una ferida impor­tant al Madrid, on Zidane ja comença a estar qüesti­o­nat, i s’ini­ci­a­rien debats sobre l’estat de forma de Cris­ti­ano Ronaldo i altres juga­dors com Modric, Kroos i Ben­zema, sovint ase dels cops, sobre el perquè de les múlti­ples lesi­ons de Gareth Bale i sobre la fra­gi­li­tat defen­siva. Si fos incapaç de superar els blancs, l’Atlético de Madrid també es que­da­ria a onze punts, però els de Sime­one ja han donat mos­tres més que sufi­ci­ents que aquesta tem­po­rada no són del tot fia­bles. L’empat entre madri­lenys també seria un grandíssim resul­tat per al Barça sem­pre que man­tingués la tra­jectòria impe­ca­ble en la lliga, en què només ha dei­xat esca­par dos punts, al feu de l’Atlético. La resta, tot han estat victòries. Més o menys con­vin­cents, amb millor o pit­jor joc, però al cap i a la fi, tri­omfs que per a un pro­jecte nou i en crei­xe­ment són clau.

Si els blau­grana aga­fes­sin encara més coixí en aquesta jor­nada seria una grandíssima injecció de con­fiança i tran­quil·litat de cara a afron­tar el difícil calen­dari que els espera abans de les vacan­ces de Nadal, amb les visi­tes al camp del València –el segon clas­si­fi­cat i que ara està a qua­tre punts– al del Vila-real i al San­ti­ago Ber­nabéu, el 23 de desem­bre. Dels valen­ci­ans no se’n parla tant perquè tot­hom dona per fet que no podran man­te­nir el ritme actual –encara no conei­xen la der­rota i enca­de­nen vuit victòries–, però el duel a Mes­ta­lla serà un dels més com­pli­cats que espe­ren el Barça. Si ja ho era quan el València no estava bé, ara, molt més.

Els de Val­verde s’han d’apro­fi­tar de la seva pri­vi­le­gi­ada situ­ació per seguir millo­rant el seu joc sense per­dre tot el que ja s’ha acon­se­guit en aquests pri­mers mesos de feina. No és cap casu­a­li­tat que molts juga­dors hagin reco­ne­gut que l’equip ara juga més com un bloc, és més com­pacte i està més equi­li­brat. Ara només falta gua­nyar en fluïdesa ofen­siva per no depen­dre tant de Messi, inten­tar recu­pe­rar els gols de Luis Suárez i somiar en el retorn de Dembélé després de les vacan­ces.