El clàssic del passat cap de setmana va tenir una audiència potencial, a l’Àsia, de 650 milions d’espectadors. L’horari de migdia permetia que a la Xina i a tot el seu entorn pogués ser emès en prime time i, per tant, es convertís en l’entreteniment ideal per a unes comunitats que fins fa no pas gaire no havien professionalitzat el seu futbol. Ara, però, esperen amb candeletes l’obertura del parc temàtic dedicat a Leo Messi cap al 2020, l’FCB Escola i la Megastore a Hainan o, anualment, les noves estrelles de la Chinese Super League (CSL).

Certament, la indústria de futbol ha anat obrint nous mercats, i l’última gran adquisició ha estat el públic asiàtic, malgrat que ja des d’inicis del segle XXI hi va haver equips que van convertir-se en exploradors pioners per aquells mars llunyans: els tres primers anys d’explotació de la marca Real Madrid a l’Àsia, el 2003 i aprofitant l’empenta del fitxatge de Beckham, ja va reportar uns 40 milions d’euros al club.

Malgrat això, mentre que l’horari de la una del migdia és ideal per al mercat televisiu de l’Àsia, també ens podríem plantejar que a Espanya permet recuperar aquell futbol al migdia mentre fas el vermut. De fet, quantes vegades el futbol regional ha estat un entreteniment de diumenge al matí? Quantes vegades ha acompanyat la cerveseta i les olivetes, als bars a peu de gespa a la majoria de poblacions del Principat? Haig de reconèixer que, popularment, un clàssic a aquesta hora és d’allò més divertit. Per una banda, recuperes un públic infantil que vol gaudir a ple dia del futbol, a l’estadi o per televisió. Per altra banda, generes la comunió dels aficionats davant de la televisió disposats, no només a cridar els gols, sinó a fer una magnífica sobretaula que pot allargar-se fins a l’hora de sopar (amb ballaruga inclosa). Sobretot, si hi ha polèmica o un bon futbol.

Reconec que vaig veure el partit esperant la fideuada d’en Toni als Traginers (Aiguafreda). El vaig veure demanant cerveses al costat dels meus amics del Madrid, i guarnit amb barretina i la samarreta del triplet. El vam veure fent gatzara, cadascú lamentant les seves ocasions i celebrant els seus gols (els del Barça!). Vaig tenir la sensació que la cavallerositat dels aficionats del rugbi també la trobava al futbol, pensant que això va ser així en molts bars de Catalunya. I, amb tres gols a la butxaca, a l’hora de dinar vam acabar parlant dels resultats de les eleccions. La millor manera de començar el Nadal, el temps d’enfortir i entronitzar les grans i bones amistats per molt que alguns diaris no s’ho vulguin creure. Va per vosaltres, amics, pels qui m’ajudeu a gaudir del futbol amb la mateixa passió que jo us parlo del periodisme.