Lilian Thuram, el pensador

Fa poques set­ma­nes, Lilian Thu­ram va cele­brar el seu ani­ver­sari. Magnífic defensa, va viure grans moments a Itàlia, però els seus millors èxits van ser amb la selecció fran­cesa. De fet, va esde­ve­nir un heroi quan va mar­car els dos gols durant les semi­fi­nals con­tra Croàcia. Aque­lla victòria va con­duir l’equip blue fins a la final de la copa del món del 1998. La seva manera de cele­brar el segon gol ens revela un fet essen­cial del seu tarannà. Es va asseure i va fer un posat refle­xiu, com si imités l’estàtua d’Auguste Rodin El pen­sa­dor. Algú va dir que no era un juga­dor que pen­sava, sinó un pen­sa­dor que jugava a fut­bol. Cer­ta­ment, aquest antillà des­men­teix el tòpic sobre les estre­lles espor­ti­ves del tot ali­e­nes al cap­te­ni­ment crític. Així, per exem­ple, un del seus refe­rents intel·lec­tu­als és el gran Tzve­tan Todo­rov. La seva bri­llant car­rera fut­bolística va fina­lit­zar al Fut­bol Club Bar­ce­lona; una pato­lo­gia cardíaca el va obli­gar a pen­jar les botes. Durant aque­lla etapa blau­grana, va con­ge­niar amb l’Ole­guer Pre­sas. Fruit d’aquesta entesa van lle­gir a Per­pinyà un mani­fest públic a favor de l’Escola Bres­sola i de la llen­gua cata­lana.

Incon­for­mista des de ben jove, s’ha negat a accep­tar deter­mi­na­des rea­li­tats. Resulta admi­ra­ble el seu nivell de cons­ci­en­ci­ació política, la seva volun­tat d’invo­lu­crar-se en els debats sobre el futur de les nos­tres soci­e­tats. Per aquesta raó, en més d’una ocasió ha rebut­jat el dis­curs sobre els mèrits de l’esport i les seves pos­si­bi­li­tats d’ascens social. Sosté que això ha de ser una excepció perquè la regla cal cer­car-la en la feina que es fa a l’escola i en la par­ti­ci­pació soci­o­cul­tu­ral. Citem-lo: “És neces­sari por­tar la cul­tura i l’edu­cació a tot arreu, perquè totes les pobla­ci­ons tin­guin la pos­si­bi­li­tat i la lli­ber­tat de desen­vo­lu­par-se soci­al­ment. Cal posar en marxa eines pedagògiques i dur a terme un tre­ball de fons.”

Aquest frag­ment forma part del seu esplèndid lli­bre Mis estre­llas negras. De Lucy a Barack Obama, escrit en col·labo­ració amb Ber­nard Fillaire. A diferència d’altres espor­tis­tes, Lilian mai obli­darà que és un des­cen­dent d’afri­cans escla­vit­zats pels euro­peus. És més, fa anys que diri­geix una fun­dació que té com a gran objec­tiu l’edu­cació con­tra el racisme. La seva pedra angu­lar és el següent prin­cipi: “Hom no neix racista, sinó que s’hi torna.” Per tot ple­gat va ser con­de­co­rat amb el grau d’Ofi­cial de la Legió d’Honor. Des d’aquí volem retre un home­natge a un home pro­fun­da­ment iden­ti­fi­cat amb els millors valors morals. Sens dubte, el seu com­promís a favor dels drets humans es nodreix del seu amor a la justícia.