Les reaccions al triomf de la selecció espanyola en l’europeu d’handbol que s’ha disputat a Croàcia m’ha fet fer una mena de viatge en el temps, fins al gener del 2013, quan la selecció espanyola que dirigia Valero Rivera va guanyar al Palau Sant Jordi de Barcelona la final del campionat del món contra Dinamarca.

Aquell títol va provocar una allau de felicitacions, de missatges de les autoritats polítiques i esportives i un munt de bons desitjos que aquella medalla d’or fos l’impuls definitiu que l’handbol necessitava per, diguem-ho així, fer-se gran. Recordem que aquell va ser el segon títol mundial que la selecció espanyola masculina d’handbol aconseguia, ja que abans havia estat campiona l’any 2005. Un títol que, vist el que es va dir després de ser campions el 2013, va servir de ben poc.

L’equip campió al Palau Sant Jordi va estar format per setze jugadors, dels quals deu jugaven en la lliga Asobal i sis en lligues d’altres països –cinc a França, un a Alemanya–. Dels deu que estaven en l’Asobal, set jugaven al Barça, dos a l’Atlético de Madrid i un a l’Ademar de Lleó. En aquest últim europeu, Jordi Ribera ha necessitat dinou jugadors, a causa de les lesions. D’aquests dinou homes, set juguen en l’Asobal i dotze en altres països –sis a França, dos a Polònia i un a Macedònia, Eslovènia, Alemanya i Hongria–. Dels set de l’Asobal, cinc estan al Barça, un al Granollers i un altre al Logronyo –l’Atlético de Madrid ha desaparegut pel camí.

Algú veu alguna millora en l’handbol espanyol d’elit entre el títol mundial del 2013 i l’europeu del 2018? Algú es pensa que ara les coses seran diferents de com ho van ser després del gener del 2013? La final contra Suècia, que es va emetre per La1, va ser el segon programa més vist a la televisió, amb 2.573.000 espectadors i un 13,6 % de share, i el moment en què es va entregar la copa com a minut d’or, amb 4,1 milions d’espectadors i un 16,3 % de quota. Aquestes dades fan que hi hagi gent que digui que això demostra que l’handbol interessa. El que jo diria és que això demostra que el que interessa a la gent és la possibilitat que una selecció espanyola guanyi un títol important. De quin esport es tracta, és el que menys importa. Juga Espanya i ja n’hi ha prou. La semifinal contra França, que es va donar per Teledeporte, va aplegar 503.000 espectadors, una bona xifra per a un canal temàtic. Ara torna l’Asobal, i la Champions. A veure les assistències als pavellons de l’Asobal –només hi trobaran set jugadors, recordem-ho i cinc en un equip, el Barça, que acostuma a no ser ben rebut en moltes pistes–. Aquesta és la realitat de l’handbol. La selecció espanyola és una altra història.