Els XXIII Jocs Olímpics d’hivern ja estan en dansa a Pyeongchang. Seran els dissetens amb participació catalana, un fet que desmenteix aquella afirmació repetida fins a la sacietat segons la qual al nostre país no tenim tradició en els esports d’hivern. D’acord que a Catalunya no hem tingut mai –ni segurament tindrem– una estructura esportiva en aquestes disciplines comparable a les dels països alpins, per posar un cas proper, però de tradició, encara que minsa, bé que n’hi ha hagut. Aquest mateix any, per exemple, es commemoren els 75 anys de l’estació d’esquí de La Molina, pionera a l’Estat espanyol, i els 50 de la seva veïna Masella. I les primeres esquiades documentades –encara sense ginys mecànics que traslladessin els esquiadors a les cotes altes de les muntanyes– es remunten a les que uns socis del Centre Excursionista de Catalunya van fer el 1908 als Rasos de Peguera.

Ja fa més de cent anys, doncs, que els catalans tenim la dèria de lliscar pels pendents nevats de les nostres muntanyes amb uns esquís als peus. Tant és així que la primera participació catalana en uns Jocs d’hivern va tenir lloc durant els quarts de la història, celebrats el 1936 a Garmisch-Partenkirchen i inaugurats pel mateix Adolf Hitler. En aquell esdeveniment, dos catalans figuraven entre els participants olímpics: Josep Oriol Canals (Barcelona, 1914) i Margot Moles (Terrassa, 1910). Una dona, sí, ja en els primers Jocs d’hivern amb catalans. Una dona que, a més, es convertiria en la primera persona nascuda a Catalunya que debutava en uns Jocs d’hivern.

I és que Moles va disputar la combinada alpina el segon dia de competició, el 7 de febrer d’aquell any. Canals, en canvi, no es va estrenar fins al 12 de febrer, cinc dies després, en els 18 km d’esquí de fons. Moles, doncs, va inaugurar la singladura olímpica dels catalans en els Jocs d’hivern. Des del seu debut –i amb l’estrena de Quim Salarich a Pyeongchang– hauran estat 58 els catalans que hauran participat en uns Jocs hivernals, però només dotze han estat dones.

Provinent d’una família de conviccions republicanes que es va traslladar a Madrid el 1926, Margot Moles va ser una esportista multidisciplinària –també va fer atletisme, natació i hoquei sobra herba– que va destacar, també, pel seu vessant feminista. L’activisme polític va ser la causa que la seva carrera esportiva se n’anés en orris quan el bàndol franquista va guanyar la Guerra Civil. El seu marit, Manuel Pina, amb qui compartia ideologia i passió per l’esport, va ser afusellat el 1937, tres anys després de casar-se i un després de la seva participació a Garmisch-Partenkirchen. Rebutjada pel règim, feines va tenir, a partir de llavors, a tirar endavant amb la seva filla Lucinda. Per cert, Canals, el seu company en aquells Jocs, també va tenir mala fi. Va morir el 1937 al front d’Astúries, on va formar part d’un destacament militar d’esquiadors republicans.