Núria Picas és inqui­eta de mena. Un cul d’en Jau­met. Només així s’entén que mal­grat la greu lesió que es va fer l’any 2000 a l’astràgal del peu esquerre –“Me’l vaig tren­car en un acci­dent a Mont­ser­rat i els met­ges em van dir que pro­ba­ble­ment no tor­na­ria a córrer”, va expli­car en una entre­vista a aquest diari– ho hagi acon­se­guit tot en les cur­ses de mun­ta­nya. A causa d’aque­lla lesió es va pas­sar deu anys gai­rebé atu­rada, dis­pu­tant només alguns raids. El 2010, però, va tor­nar a córrer i dos anys després, sent ja tota una vete­rana de 36 anys i sobre­po­sant-se al mal que encara li fa el peu, es va abo­car de ple a les cur­ses d’ultra resistència. La seva del tot ines­pe­rada victòria en la Cavalls del Vent, una de les pro­ves més impor­tants del nos­tre país, la va convèncer que podia tenir futur en aquest món: “No hi anava amb cap pre­tensió i va ser l’esclat de la meva tra­jectòria.”

L’estiu pas­sat va posar el colofó a la seva magnífica i sor­pre­nent car­rera amb la victòria en l’Ultra Trail del Mont Blanc, la cursa de mun­ta­nya més impor­tant del món. Bom­bera de pro­fessió –pot­ser pocs saben que abans va ser mossa d’esqua­dra–, Núria Picas apro­fita una excedència per dedi­car-se de ple a les cur­ses de mun­ta­nya. Fora de la tem­po­rada de com­pe­ti­ci­ons, la Núria no es queda pas escar­xo­fada al sofà de casa. L’esca­lada i l’esquí de mun­ta­nya són uns bons com­ple­ments per a la seva pre­pa­ració. I si no hi ha cur­ses, sem­pre queda l’opor­tu­ni­tat de plan­te­jar-se un repte per­so­nal com el que va començar dis­sabte.

Acom­pa­nyada de sis atle­tes més, Núria Picas ha accep­tat repe­tir una tra­vessa de gran enver­ga­dura rea­lit­zada per pri­mera i única vegada fa 47 anys. Es tracta de cre­uar els Alps a peu i en esquís de mun­ta­nya, des de Reic­he­nau an der Rax (Àustria) fins a Niça (França), en un màxim de 40 dies, que són els que van tri­gar a fer-ho els austríacs Robert Kittl, Klaus Hoi, Hans­jo­erg Farb­mac­her i Hans Mari­ac­her el 1971. Una tra­vessa inte­gral del massís més impor­tant d’Europa que té 1.947 km i 85.500 m de des­ni­vell. Per com­pli­car-ho encara més, la ruta no es dedica només a res­se­guir les valls alpi­nes, sinó que ascen­deix alguns dels cims més impor­tants del massís, amb el Mont Blanc (4.808 m), el més alt, inclòs.

L’equip que farà la tra­vessa el for­men, a més de Picas, la ita­li­ana Tamara Lun­ger, els nord-ame­ri­cans Jane­lle i Mark Smi­ley, l’ale­many Phi­lipp Rei­ter, l’austríac David Wall­mann i el suís Bern­hard Hug. Tres dones i qua­tre homes. Alguns ni tan sols es conei­xien entre ells abans d’unir-se a aquest pro­jecte, que té com a data final el pro­per 26 d’abril. “Després de més de dos mesos de dur entre­na­ment, estic pre­pa­rada per començar l’aven­tura més extrema de la meva vida”, expli­cava la cata­lana abans de sor­tir. No tinc cap dubte que la Núria té la capa­ci­tat d’arri­bar a Niça en el temps esti­mat. I, pel poc que la conec, tam­poc tinc cap dubte que dis­fru­tarà d’aquesta tra­vessa com la que més i que els seus com­panys es faran un tip de riure amb les seves ocurrències. No m’estra­nya­ria que la causa inde­pen­den­tista –la Núria no ha ama­gat mai la seva fili­ació– sumés sis adhe­si­ons més en l’arri­bada a Niça.