L’idil·li entre el Barça i Umtiti ha passat a millor vida. Després de llargs anys de recerca infructuosa i invents del TBO, el barcelonisme havia aconseguit omplir el buit deixat per Carles Puyol al centre de la defensa amb una perla, a bon preu i a punt d’explotar. A Big Sam li queda camí per créixer encara, però ja s’ha convertit en un dels millors centrals d’Europa; el seu valor s’ha multiplicat; les grans ofertes arriben,i la clàusula, de 60 milions, li ha quedat petita. Arribats aquí, l’escenografia no és gaire diferent d’altres negociacions similars. Res d’anormal, doncs. Si tot anés com hauria d’anar, podran discutir molt, com amb tants i tants jugadors, estrangers i de la casa, però arribaran a un acord, perquè totes dues parts el desitgen. Umtiti ja era mentalment del Barça abans d’arribar; tenia feeling amb el futbol culer, mirava vídeos dels partits de l’equip blaugrana, la seva adaptació va ser més ràpida del que és habitual, la seva titularitat va ser inqüestionable passats un grapat de partits i el seu rendiment no ha deixat de créixer des de llavors. El Barça aspirava a tapar un forat negre a l’onze titular i s’ha trobat amb una peça que fa pujar el nivell de l’equip i li permet apuntar més amunt.

D’Umtiti no s’ha d’esperar el compromís barcelonista de Puyol, però sí, perquè és completament normal, que es faci valer d’acord amb el seu rol a l’equip i en el mercat, com ho va fer el mateix Puyol. Seria intel·ligent de la seva banda valorar el que li aporta en termes futbolístics i mediàtics ser al Barça, jugar amb Messi i encaixar com a peça clau d’un projecte que ja ha sembrat i cada cop és més a prop de recollir els fruits. I també ho seria, d’intel·ligent, adonar-se que per ser un central top i cobrar un sou de crac, no pot deixar sol el davanter rival a la frontal de l’àrea petita com va passar a Sevilla dissabte passat. Dit això, Umtiti no pot ser la víctima que pagui l’excés de pes del cost de la plantilla blaugrana en el pressupost del club. Fa por imaginar que el Barça no sàpiga que Umtiti és, juntament amb Ter Stegen i Jordi Alba, el millor fitxatge en molts anys (exclosos tots els que han costat més de 30 milions). És impossible imaginar que es pugui malbaratar aquest encert i tot el que aporta per una negociació equivocada.