Que el líder del Partit Popular de Catalunya, Xavier García Albiol, és un bocamoll i un milhomes, ho sabem tots. Des de fa anys i panys. I en aquests temps en què el seu partit, que va obtenir quatre diputats en les últimes eleccions al Parlament, governa Catalunya gràcies a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, encara ho és més. Al PP i a Cs no els agrada l’11 de Setembre, no els agraden Els segadors. No els agrada res de Catalunya, de fet. I ho volen canviar tot. Però encara que el PP pugui governar per la via del 155, no tenen majoria parlamentària per fer res a Catalunya.

No poden concretar res però no paren de fer propostes. La majoria, amb aquell afegit que són coses que interessen a la majoria dels ciutadans. Com la que Xavier García Albiol va fer el 20 de març del 2017, ja fa més d’un any, i que no s’ha concretat en res. Aquell dia, el diputat popular va assegurar que era “bastant probable” que “en menys d’un any” la selecció espanyola de futbol jugués un partit a Catalunya, ja que, segons ell, era “una qüestió d’estat” que la roja jugués a Catalunya. Albiol va dir primer que el partit s’hauria de jugar en “un temps prudencial” i després va concretar: “En menys d’un any.” També va dir que no sabia si el Barça oferiria el Camp Nou, però que començar pel camp de l’Espanyol “estaria molt bé, per una qüestió esportiva i social”.

Quatre dies després d’haver expressat aquest desig –que continua sent això, un desig–, la roja va jugar un amistós a Gijón. Des de llavors la roja ha jugat a Múrcia, a Madrid (Bernabéu), a Alacant, a Màlaga i novament a Madrid (Metropolitano). El proper partit com a local serà al camp del Vila-real al juny, i n’hi ha programats dos més, al setembre i al novembre. García Albiol veurà complert el seu somni humit en algun d’aquests dos partits? El poder efectiu d’Albiol quan ha de passar per les urnes ja l’hem vist. Però és que sembla que no li fan cas ni els seus, que són els que decideixen –sense urnes ni votacions– on juga la roja.

La selecció espanyola no juga a Catalunya des del febrer del 2004 –amistós contra el Perú, a Montjuïc–. I l’últim partit oficial a terres catalanes es va jugar el 12 d’octubre del 1975, a Sarrià. Franco encara vivia.