La temporada del Barça no s’ha acabat. Queda el clàssic de diumenge al Camp Nou, queden quatre jornades per tancar una lliga històrica sense cap derrota, queden quatre partits per consolidar la cinquena Bota d’Or de Leo Messi... i queden quatre oportunitats més, les últimes, per veure Andrés Iniesta passant, controlant, conduint i driblant amb la samarreta del Barça. No es tracta de posar-se nostàlgics. És un privilegi i convé no desaprofitar-lo, pel que pugui passar. Perquè Iniesta, ara ja és oficial, plega, marxa i amb ell marxa una part significativa del millor Barça de la història, de la seva màgia, del seu estil i del seu futbol. No és, per tant, una baixa més, com tampoc ho va ser la de Xavi Hernàndez ara fa tres anys. Les dues sumades deixen Messi com a últim mohicà d’aquell podi de la Pilota d’Or de l’any 2010, que va transportar el Barça de Guardiola, el de les 6 copes, el de l’estil de joc identitari i el de la Masia, a l’olimp de la història del futbol. El Barça va celebrar ahir el doblet. Ho va fer amb alegria, amb una rua, amb milers de culers al carrer, amb tots els honors de qui acaba de sumar 30 copes i 25 lligues, amb aquella tranquil·litat d’esperit que dona haver completat una feina magnífica. Però, també, amb la nostàlgia del que s’acaba i amb la incertesa del que passarà el dia després. És mentida que el barcelonisme no valori ni disfruti aquest vuitè doblet de la seva història. Els aficionats culers també saben que guanyar un triplet és un fet excepcional, que ha passat molt poques vegades i que ningú com ells ha pogut assaborir en dues ocasions. Però és conscient també que el seu equip ha perdut alçada a Europa, ha perdut part del virtuosisme que havia tingut el seu futbol i també ha perdut protagonisme del planter al seu equip. I l’adeu d’Iniesta ho agreuja tot i posa el club, els seus responsables esportius, davant el mirall pel que no han fet durant els últims anys i davant el repte de revertir aquesta tendència. És possible que el fitxatge de Coutinho hagi estat un primer pas per aconseguir-ho. Però és necessari, fins i tot urgent, fer unes quantes passes més i no exclusivament a base de talonari i de corregir els errors en la confecció de la plantilla, sinó – i sobretot– a base de valentia per no abandonar la marca que ha fet el Barça diferent de tots.