Elogi a l’Andrés

Una de les ins­tantànies que més es recor­da­ran de la final de la copa del Rei serà l’abraçada sin­cera entre Leo Messi i Andrés Ini­esta, després del gol del man­xec, immor­ta­lit­zada per Jordi Cotrina. El repor­tatge que aquest va fer al mig­cam­pista culer sobre la gespa del Wanda Metro­po­li­tano no només és digne d’un gran foto­pe­ri­o­dista, sinó que per­met expli­car en poques imat­ges una de les històries més boni­ques del fut­bol con­tem­po­rani: l’idil·li d’Andrés Ini­esta amb el FC Bar­ce­lona i el seu fut­bol for­ma­tiu.

Messi tanca els ulls, abraça l’estre­lla i pensa la quan­ti­tat de vega­des que el tri­dent for­mat per ell, l’Andrés i Xavi –que era a la gra­de­ria, ama­gat dels focus i les càmeres de tele­visió– han mera­ve­llat el món sobre la gespa, han fet emblemàtic el fut­bol posi­ci­o­nal i han entro­nit­zat la Masia del FC Bar­ce­lona, en altre temps glo­ri­osa, avui cada dia més qüesti­o­nada. Messi, que poques vega­des sap exte­ri­o­rit­zar els sen­ti­ments més pro­funds, tanca els ulls i ho diu tot. Fac­ci­ons sin­ce­res, endol­ci­des per una amis­tat que tras­passa els ter­renys de joc, abraçada còmplice i els millors desit­jos per la nova etapa que el man­xec començarà el curs vinent lluny de l’entorn blau­grana.

Aquest entorn que sem­pre l’ha res­pec­tat molt més que altres estre­lles, aquest entorn que li ha agraït des de fa molt temps que sigui un fut­bo­lista estel·lar sobre la gespa, però demos­tri sen­zi­llesa fora dels ter­renys de joc. Andrés Ini­esta podria haver vis­cut dins l’star sys­tem del fut­bol con­tem­po­rani, però se n’ha res­guar­dat. I, per la majo­ria, la vegada que més l’hem cone­gut ha estat gràcies al pro­grama El con­vi­dat, que ens el va huma­nit­zar de cap a peus. Magnífic pro­grama d’entre­vis­tes en una tele­visió pública de qua­li­tat com és Tele­visió de Cata­lu­nya.

Andrés deixa un lle­gat a can Barça difícil d’esbor­rar, però sobre­tot posa deu­res a la direc­tiva: el fut­bol for­ma­tiu del Barça ha de tor­nar a donar talents com ell. La Masia és un dels valors més impor­tants que té el club, una gran part de la seva raó de ser. I, cer­ta­ment, per a molts culers tor­nar a veure un equip sal­tant al ter­reny de joc sense cap juga­dor de casa va ser tan dur com la mateixa marxa del man­xec, que s’assu­meix amb resig­nació però accep­tant que l’Andrés vol nous rep­tes fora de l’estrès d’una ins­ti­tució que fun­ci­ona com una mul­ti­na­ci­o­nal. Reser­vin un lloc al museu.