Opinió

El creador d’Action Directe

En la pel·lícula Màxim risc, Sil­ves­ter Sta­llone inter­preta un guia de mun­ta­nya invo­lu­crat en una per­se­cució amb una colla de mafi­o­sos a qui havia anat a res­ca­tar quan l’avió en què vola­ven s’esta­ve­lla en ple­nes Roca­llo­ses. Tres male­tes ple­nes de diners que­den dis­per­ses per les mun­ta­nyes, i Sta­llone ha d’afa­nyar-se a tro­bar-les abans que els mafi­o­sos per inter­can­viar-los pel seu millor amic, que l’havia acom­pa­nyat en el res­cat i havia que­dat retin­gut pels mal­fac­tors. Gabe Walker, el per­so­natge que inter­preta Sta­llone, ens ofe­reix un reci­tal d’esca­lada en les supo­sa­des parets de les Roca­llo­ses –en rea­li­tat la pel·lícula es va gra­var als Alps– i no cal ni dir que se’n surt de totes fins al pre­vi­si­ble final feliç. Als fans de Sta­llone els aixa­faré la gui­tarra –o la pel·lícula– si els revelo que l’equip de pro­ducció el va subs­ti­tuir en les esce­nes de risc per un espe­ci­a­lista en esca­lada. I no podien recórrer a ningú millor que Wolf­gang Güllich. Aquest esca­la­dor ale­many amb nom de com­po­si­tor musi­cal i cognom de hòbbit de la Comarca és encara el gran refe­rent de l’esca­lada espor­tiva. Sovint, en aquests arti­cles, m’agrada par­lar d’aquells per­so­nat­ges que no només es limi­ten a ser molt bons en la dis­ci­plina que prac­ti­quen, sinó que obren noves por­tes gràcies al seu incon­for­misme i el seu espe­rit trans­gres­sor. I ell en va ser un.

Güllich va apli­car a una dis­ci­plina encara jove a l’inici dels noranta una men­ta­li­tat pro­fes­si­o­nal inven­tant-se una meto­do­lo­gia d’entre­na­ment específica per tre­ba­llar aquells músculs que més inter­ve­nen en l’esca­lada. El seu mètode li va repor­tar grans satis­fac­ci­ons. Ell va esca­lar el pri­mer 8b (Kanal im Rücken, 1983), el pri­mer 8b+ (Punks in the Gym, 1985) i el pri­mer 8c (Walls­treet, 1987) de la història. El pri­mer 8c+ se li va esca­par (el va fer Ben Moon a la via Hub­ble el 1990), però va fer sal­tar defi­ni­ti­va­ment la banca quan va esca­lar el pri­mer iti­ne­rari de 9a, un grau a l’abast encara de només uns pocs esco­llits. La via en qüestió, Action Directe, al Franken­jura (Ale­ma­nya), és de llarg la més famosa del món. L’esca­lada de Güllich va ser de setze movi­ments i va tenir pas­sos d’un sol dit o de dos. Des de l’ober­tura d’aquesta via (1991) s’hi han fet 22 repe­ti­ci­ons, mal­grat la requesta que té. Un dels repe­ti­dors, el basc Patxi Uso­bi­aga, va dir d’Action Directe: “És la via més dis­tin­gida i mítica de tota la història de l’esca­lada, la via que va mar­car un abans i un després.” El grau obert per Güllich va tar­dar deu anys a ser superat. No va ser fins que el 2001 Chris Sharma va resol­dre l’esca­lada de Bio­grap­hie, a França, una via aco­tada com a 9a+. Güllich va tras­lla­dar les seves habi­li­tats també a l’esca­lada clàssica, i va resol­dre en lliure pas­sos tècni­ca­ment massa difícils que fins lla­vors eren superats amb l’ús d’ele­ments arti­fi­ci­als. Es va intro­duir, també, en el peri­llosíssim solo inte­gral, és a dir, en l’esca­lada sense corda, i les imat­ges de la seva esca­lada a Sepa­rate Rea­lity (7a+) en aquest estil –una de les quals il·lus­tra aquest arti­cle– van fer la volta al món. Mal­grat els ris­cos que havia pres en la seva car­rera espor­tiva, Güllich va tro­bar la mort en un acci­dent de trànsit cor­rent. Era el 1992, un any abans de l’estrena de Màxim risc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.