París, el temple de la terra batuda, ja és aquí amb un monstre, Rafa Nadal, de gran favorit. Una vegada més. Els números del balear en el torneig intimiden i s’afegeixen a la seva qualitat en la llista d’entrebancs dels seus rivals, vull dir dels que realment aspiren a alçar la copa dels Mosqueters. Hi ha consens que el més qualificat és l’alemany Alexander Zverev, que té un plus amb un re vés a dues mans sensacional que li va permetre fer anar de bòlit el balear en la final de Roma. Zverev és encara més perillós en pista ràpida pel seu gran servei, però en argila mostra la seva polivalència i, cada vegada més centrat, també la seva intel·ligència. El títol a Madrid, escombrant Dominic Thiem –el botxí de Nadal– en la final el va reforçar mentalment. A Roma semblava que rebria de valent quan va encaixar un sever 6-1 en el primer set. Però es va aixecar i va capgirar la dinàmica del partit. Amb 1-3 a favor del tercer acte va ploure i l’aturada va beneficiar, lògicament, el jugador que anava al darrere. Això no treu que el balear va saber gestionar els minuts de marge per fer una anàlisi de la situació i revertir-la. Per això és el millor jugador de terra de tota la història. En tot cas, Zverev va perdre el respecte, en sentit metafòric, a Nadal, virtut de la qual pocs jugadors poden presumir sobre argila. Un altre dels que ho va aconseguir, en temps pretèrits, és Novak Djokovic, que, a poc a poc, ha anant apujant el nivell. En el torneig italià va fer semifinals contra Nadal i va exhibir un nivell prou digne. Ells dos i el citat Thiem semblen els únics capacitats per discutir la supremacia del balear, però és evident que la final més probable seria la repetició de la de Roma amb el manacorí i el teutó cara a cara. En noies, fa mal als ulls veure que Serena Williams no sigui cap de sèrie. La maternitat l’ha allunyat del número 1. Ocupa el lloc 453 de la WTA però el seu rànquing protegit li permet accedir al quadre. Encara gràcies. Tenir un fill també s’hauria de protegir millor en el tennis. No és normal que una de les millors tennistes de tots els temps i tricampiona a París no figuri entre les 32 caps sèrie perquè hagi estat absent una temporada per maternitat. El rànquing protegit també hauria de ser extensible a la condició de cap de sèrie d’un Grand Slam. Per respecte.