Leo Messi no parla gaire, per no dir gens, però en aquests dies de pre-Mundial s’ha deixat anar a cop d’entrevista i ha parlat de quasi tot. I una de les coses que ha dit, contradient la immensa majoria dins i fora del club, és que el Barça no ha de sacrificar cap competició per guanyar la Champions. Els antecedents (2015, 2011, 2009) li donen la raó. I si no ens volem enganyar, hauríem d’acceptar que les decepcions dels últims anys no han estat estrictament una qüestió de calendari. També ha faltat rumb, ha faltat plantilla i ha faltat afrontar cada un dels 13 partits que condueixen al títol com si no hi hagués un demà. Dit això, fins i tot Leo Messi deu saber que no es pot mantenir la mateixa intensitat, física i mental, si ho jugues tot i l’argentí és dels que ho acostumen a jugar quasi tot. Aquesta temporada, per exemple, Messi ha estat el jugador de la plantilla que més minuts ha jugat sumant les tres competicions; el segon a la lliga, només superat per Ter Stegen i –oh sorpresa!– el tercer amb més minuts a la Copa. Però és que, a més, les estadístiques del 10 blaugrana també diuen coses. Per exemple, l’exhibició de Messi a la lliga ha estat tan brillant que cap altre jugador l’ha superat en gols marcats, en assistències de gol, en penúltima passada abans de gol, en tirs a porta, en ocasions de gol generades i en driblatges completats. Espectacular! Però el rendiment a la Champions (6 gols i 2 assistències en 10 partits) ha estat notablement inferior. Potser la conclusió sigui que no n’hi ha prou de dosificar-se durant els partits per mantenir el nivell d’energia, el punt de velocitat i la frescor física que és imprescindible per superar partits molt físics, com van ser els de Roma o Chelsea, i marcatges de dos i tres rivals. L’estadística no menteix. La influència de Messi en el joc és màxima. Segurament per això costa tant –a Valverde ara, però també a Luis Enrique, Martino, Vilanova i Guardiola– prescindir de Messi a l’hora de fer l’alineació del pròxim partit, que sempre s’ha de guanyar. Messi fa temps que no competeix amb els mortals, però encara és de carn i ossos, i aquest mes farà 31 anys. L’anàlisi de l’equip no es redueix només a Messi, certament, però si el Barça vol tenir el Messi pletòric en el moment culminant, convindrà planificar una mica més, perquè no sigui tan omnipresent.