Des de la iniciativa #onsónlesdones ja fa temps que es treballa per denunciar la poca presència femenina en els mitjans de comunicació. I ara, en motiu del mundial de futbol, engeguen un recompte per veure quantes dones escriuen articles d’opinió esportius. Doncs aquí en tenen una! Ja m’hi poden comptar. Certament, no cal tenir poders especials per aventurar que en trobaran poques. Hi ha poques dones parlant d’esports i hi ha poques dones, i homes, que parlin d’esport femení. Humilment, i aprofitant l’oportunitat que em brinda L’Esportiu, intento que la balança no quedi tan descompensada, opinant i parlant d’esport femení. Un petit granet de sorra, per veure si aviat podem tenir una gran platja.

La realitat, però, ara mateix és poc entusiasmadora. Hi ha poques articulistes i tertulianes als mitjans de comunicació. Em consta que s’està fent un esforç per redreçar aquesta situació. La pressió de plataformes com #onsónlesdones, de les professionals del sector i de la societat en general pràcticament ha obligat a fer-ho. No tots els mitjans s’han donat per assabentats d’aquesta necessitat, però la gran majoria sí. L’altra cosa són els resultats que s’estan aconseguint. La presència femenina va a més però l’objectiu de la paritat és llunyà. Cal continuar amb aquesta lluita de pressió, aquesta gota malaia, aquesta veueta constant que no deixa descansar la consciència dels qui decideixen qui opina. Però les dones també hem d’assumir la nostra responsabilitat i aprofitar totes aquelles finestres que se’ns obren, per petites i poques que siguin, per tenir veu. I, en aquest sentit, em consta que costa trobar dones que vulguin escriure i que vulguin ser presents a les tertúlies. I, per parlar d’esports, encara més. Els motius, com a dona, també els entenc. De la societat patriarcal en queden molt més que reminiscències. Diria que està encara plenament instaurada. I això, a les dones, ens carrega un pes familiar i social que, moltes vegades, ens obliga a triar entre això o l’àmbit professional. Animo les dones, però, a fer l’esforç per ser presents, per ser cares i ser veus. Perquè més enllà del que representa en sentit personal, és una aportació al col·lectiu, al periodisme i a la societat. Parleu, escriviu, opineu sempre que pugueu. Tenim molt a dir.