Els Jocs Medi­ter­ra­nis són una com­pe­tició espor­tiva de ter­cera cate­go­ria. Es facin a Tar­ra­gona, a Bei­rut, a Nàpols, a Mar­se­lla o a Esmirna. I ara que ningú s’empre­nyi i con­si­deri que aquesta afir­mació és una ofensa, perquè és un fet abso­lu­ta­ment objec­tiu. Una mica generós i tot, segons com es miri. Em sem­bla que tots estaríem d’acord que els Jocs Olímpics i els cam­pi­o­nats del món esta­rien en un pri­mer nivell de com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves. Podríem con­si­de­rar, fins i tot, que els Jocs Olímpics esta­rien per sobre dels mun­di­als, tot i que això no és cert en tots els esports, com ara el fut­bol. O sigui, Jocs Olímpics i cam­pi­o­nats mun­di­als, pri­mera cate­go­ria. En la segona cate­go­ria tro­baríem els cam­pi­o­nats con­ti­nen­tals –euro­peus en el cas que ens ocupa, però també afri­cans, asiàtics, pana­me­ri­cans...–. Ima­gino que esta­rem d’acord que uns Jocs Medi­ter­ra­nis esta­rien per sota de les com­pe­ti­ci­ons esmen­ta­des fins ara. Doncs el que deia, de ter­cera cate­go­ria. Igual que els Jocs de la Com­monwe­alth, els Jocs Euro­peus, els Jocs del Carib, dels Bal­cans o del Sud-est asiàtic. I no és cap menys­preu. És la rea­li­tat. I una altra rea­li­tat és que ara en par­lem en la mesura que ho fem perquè es fan a casa, a Tar­ra­gona. I ni nosal­tres, ni ningú, li dona­ria la dimensió que li dona si es fes­sin a Bei­rut, a Nàpols, a Mar­se­lla o a Esmirna i no a Tar­ra­gona. I si encara no n’esteu con­vençuts repas­seu els par­ti­ci­pants dels equips espa­nyol, francès, italià i turc –les grans potències medi­terrànies– i veu­reu qui posa en acció més patums.