Veure el desplegament del CDR Tarragona a la platja d’Altafulla –prop d’un centenar de persones–, més groga que el safrà d’una paella valenciana, va resultar dissabte al matí vitamínic després de l’aquelarre espanyolista de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis. Ells mateixos també havien estat la nit abans al Nou Estadi, però no calia ser un linx per veure, a primer cop d’ull, dues coses. La primera, que el camp estava mig buit, i la segona, que les banderes espanyoles guanyaven la partida per golejada a les catalanes, estelades, grogues, etc. Felip VI va rebre xiulets, però Quim Torra en va sentir encara més. És el que hi ha, tot i que pel que sembla la SGE va demanar entrades i la resposta va ser que ja estava ple. Alguna dimissió? Tant perquè no estava ni de bon tros ple com per la selecció de públic que això va provocar, denunciada per Ernest Maragall. Si més no i buscant la positivitat, la llibertat d’expressió va permetre veure diversitat de banderes i diversitat de xiulets. I això, que no hauria de ser notícia, és avui en dia remarcable. Els organitzadors, torno al tema públic, no haurien d’haver permès mai que hi hagués tant de ciment en un espectacle televisat.

Amar Addadi, el president del CIJM, va passar olímpicament, mai més ben dit, del govern català i del dineral que hem posat en els Jocs. Josep Fèlix Ballesteros, l’alcalde de Tarragona que al matí va dir a RAC1–vull creure que enganyat o mal informat– que no quedaven entrades, va estar prou bé, explicitant el drama incòmode del Mediterrani, fent referència a Pau Casals i utilitzant el català com a primera llengua. Aplaudeixo, sobretot, la presència del president Quim Torra i el seu llaç groc en uns Jocs que paguem tots. La seva assistència era indispensable i el trencament institucional proclamat anteriorment va evitar les crítiques internes per vassallatge i va explicitar que no oblidem la proclamació del Borbó el 3 d’octubre. Sigui com sigui, de moment, el públic no s’ha enganxat als Jocs i sembla que s’hauran de regalar més entrades. Però, si som honestos, la veritable motivació d’uns Jocs Mediterranis és el llegat i el Palau d’Esports Catalunya –espectacular–, la piscina olímpica i tota l’Anella Mediterrània fan goig i perduraran.