Han tornat a circular per les xarxes unes fotografies que mostren Albert Rivera, Inés Arrimadas i Juan Carlos Girauta, entre d’altres, amb la samarreta vermella de la selecció espanyola mentre celebren exultants un gol: el contracamp de la imatge seria una pantalla gegant instal·lada per Ciudadanos a l’Arc de Triomf on, el juny del 2016, es va emetre el partit de l’Eurocopa entre Espanya i Turquia. Rivera va declarar aleshores que ho havien fet per “normalitzar” una mena d’actes que, segons ell, ensopegaven amb els impediments de l’alcaldessa de Barcelona: “No hi ha res que ens agradi més que ser aquí defensant la llibertat dels catalans.” La llibertat dels catalans? I encara més: “Fa anys que defensem que l’espai públic és de tots.” En fi, de tots vol dir que s’hi puguin exhibir símbols espanyolistes (com ara les samarretes vermelles de la selecció orgullosament lluïdes) sense que, posem per cas, “molestin” llaços grocs que recorden que hi ha uns catalans privats de llibertat per motius polítics. El cas és que les fotografies esmentades circulen amb un lema que, donant-se-li així una volta irònica, pot haver dit el mateix Rivera o similars: “No s’ha de barrejar el futbol amb la política.”

El futbol es barreja amb la política perquè aquesta és a tot arreu. I encara hi hauria de ser més com a expressió de la consciència i participació ciutadana en la vida pública. De fet, pot observar-se que, de la mateixa manera que voldrien que la política només fos cosa de polítics, aquells que diuen que no s’ha de barrejar la política amb, posem per cas, el futbol, són els que consideren normal que hi hagi una selecció espanyola i que, com en el cas d’altres estats, es munti entorn seu tota una parafernàlia patriòtica; però que, en canvi, afirmen que vindicar que les seleccions catalanes (com ara la de futbol) puguin competir oficialment és fruit d’un nacionalisme nefast que no fa més que barrejar la política amb el futbol. I sí, com que la política està barrejada amb el futbol, hi ha catalans que, havent celebrat més o menys l’eliminació de la selecció estatal per estalviar-nos més mostres de patrioterisme espanyol, desitgem que Bèlgica guanyi el mundial passant per vèncer la jacobina França. I, a més, els belgues juguen bé.