Opinió

Les últimes paraules

“Jagat, aquest és el meu final.” Són parau­les de l’alpi­nista eslovè Tomaz Humar en una tru­cada al seu cui­ner del cam­pa­ment base quan veia que la mort ja l’encalçava després d’haver cai­gut durant el des­cens del Lan­tang Lirung (7.300 m). Pre­pa­rar-se psi­cològica­ment per a la pos­si­bi­li­tat de morir és una tasca que tot alpi­nista hau­ria de fer, espe­ci­al­ment si es dedica a les ascen­si­ons extre­mes, com va ser el cas de Humar. Tots estem sot­me­sos en la nos­tra rutina diària a l’even­tu­a­li­tat d’un inci­dent que posi fi pre­ma­tu­ra­ment a les nos­tres vides, però aquells que pugen mun­ta­nyes com a pro­fessió tenen més números com­prats en la lote­ria de la des­car­nada a causa del risc altíssim de les acti­vi­tats que por­ten a terme. Humar ja havia tin­gut la mort ron­dant pel seu vol­tant dues vega­des, pri­mer en un acci­dent sense vin­cu­lació amb l’alpi­nisme –arre­glant la teu­lada de casa seva– i després en una expe­dició al Nanga Par­bat que va aca­bar amb un res­cat de pel·lícula. L’eslovè va sal­var la pell en els dos casos, però ja no va poder esqui­var la mort quan tru­cava a la porta per ter­cer cop. Humar va que­dar aïllat a uns 5.600 m d’alti­tud amb múlti­ples frac­tu­res al cos. No es podia moure. L’equip de res­cat, vin­gut expres­sa­ment de Suïssa, el va loca­lit­zar, ja sense vida, cinc dies després de l’acci­dent.

Per les parau­les amb el seu cui­ner es dedu­eix que Humar havia pres consciència de la seva pròpia mort. Tenia assu­mit que la vida se li esca­pava i que en poques hores es pro­dui­ria un desen­llaç fatal. Abans que arribés, l’eslovè va tenir l’opor­tu­ni­tat d’aco­mi­a­dar-se, també, de la seva pare­lla sen­ti­men­tal. Com se sent un alpi­nista pro­nun­ci­ant les últi­mes parau­les a la per­sona que estima? I la pare­lla, com entoma que el seu com­pany li tru­qui des de milers de quilòmetres per dir-li adeu per sem­pre? M’ima­gino una escena d’una altíssima càrrega emo­tiva, però també d’una certa pau i sere­nor. M’hi inclino per les reve­la­ci­ons de Jan Arnold, que va poder par­lar per telèfon amb Rob Hall, el seu marit, abans que morís atra­pat per la tem­pesta que el 1996 va pro­vo­car una de les pit­jors tragèdies ocor­re­gu­des a l’Eve­rest: “Un cop els xer­pes van haver de recu­lar, sabia que en Rob i jo parlàvem per últim cop. Per part meva no va que­dar res per dir. Em vaig sen­tir feliç de tenir l’opor­tu­ni­tat de par­lar amb ell, de sen­tir la seva veu, de dir-li que l’esti­mava. Durant algu­nes set­ma­nes, no em vaig sen­tir sola, ja que tenia la seva filla dins meu, movent-se. Vaig tro­bar aquests movi­ments recon­for­tants. Rob em va dir que no em pre­o­cupés gaire per ell.” L’escena, duríssima, va ser des­crita de la manera següent a La febre del cim, el lli­bre sobre aque­lla tragèdia que va escriure el peri­o­dista nord-ame­ricà Jon Kraka­uer, pre­sent a l’expe­dició, en el qual es basa la pel·lícula Eve­rest: “Arnold havia coro­nat l’Eve­rest amb Hall el 1993 i no es feia il·lusi­ons sobre la situ­ació per la qual el seu marit estava pas­sant en el cim. «El cor em va fer un salt quan vaig sen­tir la seva veu –recorda Arnold–. Vaig notar que arros­se­gava molt les parau­les, sem­blava com si estigués flo­tant. Jo havia estat al cim i sabia com de dur havia de ser amb mal temps. Rob i jo havíem comen­tat la impos­si­bi­li­tat de res­ca­tar algú de la cresta final. Com deia ell mateix, és com estar a la lluna.»”

Les con­ver­ses entre Hall i Arnold –i la que pro­ba­ble­ment van tenir Humar i la seva pare­lla– des­til·len una certa visió estoica de la mort, cosa que demos­tra que havien fet els deu­res i que esta­ven si no pre­pa­rats, sí més o menys cons­ci­en­ci­ats de la pos­si­bi­li­tat que un acci­dent els separés per sem­pre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)