L’Everest (8.848 m) ho acapara tot. És la muntanya sobre la qual més s’ha parlat i escrit, però a l’Himàlaia hi ha molts més cims i escalades dignes de ser ressenyats. Menys coneguda que la primera ascensió a la muntanya més alta del món, realitzada el 29 de maig del 1953 per Edmund Hillary i Tenzing Norgay en el marc d’una expedició britànica, va ser la que van fer els francesos Maurice Herzog i Louis Lachenal a l’Annapurna (8.091 m) el 3 de juny del 1950. Una escalada també històrica perquè va ser la primera a un cim de més de vuit mil metres. Un gran èxit per a l’alpinisme francès en una època en què les grans potències reprenien la cursa alpinística, iniciada als anys vint i aturada durant la Segona Guerra Mundial, per escalar les muntanyes més emblemàtiques del planeta. Al final, la cosa va quedar repartida, perquè els francesos van escalar el primer vuitmil; els britànics, el més alt, i els italians, amb l’ascensió que Achille Compagnoni i Lino Lacedelli van fer al K2 (8.611 m) el 31 de juliol del 1954, el més difícil.

L’expedició francesa, liderada per Herzog, tenia la intenció inicial d’escalar el Dhaulagiri (8.167 m), però va canviar d’objectiu quan es van adonar que no disposaven de la cartografia correcta i que no hi havia manera de trobar una via d’ascensió factible fins al cim. El grup, format pel bo i millor de l’alpinisme francès, motiu pel qual els seus alpinistes eren coneguts com les locomotores de l’Himàlaia, decideix virar cap a l’Annapurna, un cim proper del qual amb prou feines es coneixia el camí d’accés fins al peu de la muntanya. Tot i haver marxat de França el 30 de març, el mateix dia de la mort de León Blum, president de la República Francesa després de la Segona Guerra Mundial, els dubtes sorgits al Dhaulagiri van demorar l’expedició francesa, que no va renunciar a escalar aquesta muntanya fins al 14 de maig. Amb previsions de l’arribada del monsó per al 5 de juny, havien d’apressar-se a arribar al peu de l’Annapurna i escalar fins al cim. En van fer prou i de sobres amb poc més de quinze dies per consumar una ascensió extraordinària que posava en relleu el nivell adquirit per aquella generació d’alpinistes. Herzog i Lachenal, aquest després d’expressar uns quants cops la intenció de recular, van aconseguir vèncer la cara nord d’aquella muntanya i convertir-se en les primeres persones que trepitjaven un cim de vuit mil metres.

L’èxit va tenir conseqüències greus. El descens va ser dramàtic i els dos alpinistes van patir greus congelacions. Sense l’assistència de la cordada de suport formada per Lionel Terray i Gaston Rebuffat difícilment ho haurien explicat. Herzog va perdre els dits de les mans i els peus i ja no tornaria a escalar mai més. Carismàtic i esdevingut un heroi a França, acabaria ocupant càrrecs polítics de responsabilitat durant el mandat de Charles de Gaulle, i també va ser alcalde de Chamonix. El seu llibre sobre aquella expedició històrica –Annapurna, el primer 8.000– va arribar a vendre milions d’exemplars, per bé que amb motiu del 50è aniversari de l’ascensió diverses veus van posar en dubte l’èxit d’Herzog i Lachenal perquè les fotos que existeixen no estan fetes al punt exacte del cim: “No em vaig aventurar fins al fil de l’aresta per por que es desprengués la cornisa”, va respondre ja amb més de 90 anys Herzog, que va morir el 2012.