Doncs sí, el Barça-Betis del 20 d’agost del 2017 al Camp Nou hauria pogut ser el mar de sang que havia estat la Rambla tres dies abans. Dubto que sigui una gran sorpresa per a ningú, però ens recorda que els objectius del gihadisme són sobretot dos: fer com més mal millor i atacar les postals d’occident: monuments, grans recintes esportius, llocs emblemàtics. No cal posar exemples, no cal donar idees, però si Catalunya és un país on cada any hi ha esdeveniments esportius multitudinaris, entendrem que hem de preparar-nos bé per conviure amb una nova realitat.

Fa mig segle els cinturons de seguretat eren un accessori de rics i el meu germà i jo anàvem de vacances ajaguts al seient i en un suplement fabricat a mida pel nostre pare al darrere d’un Seat 850. Les cues només eren un problema a l’estiu per culpa dels pecaminosos turistes, els radars eren ciència-ficció i els nens bevien un got de vi per dinar sense que la Dgaia els prengués la custòdia per sempre més. Al 1970 la presència d’un guàrdia civil feia que ens preguntéssim, neguitosos, què havíem fet que no agradava, i el 2018 no només demanem sinó que exigim estar protegits de manera permanent. No calen més exemples, cada època té els seus estàndards, les seves exigències.

Col·lectivament, hem passat anys maleint els controls i els escorcolls en els accessos a grans esdeveniments. Si podíem ens els saltàvem, desesperats, amb poc respecte per qui els realitzava i menys facilitats per a la seva feina. Hem de canviar de mentalitat. Els escorcolls no poden ser superficials i no és que els hàgim d’acceptar, és que hem d’exigir que obrin totes les bosses, la nostra també. L’efecte dissuasiu només s’obté amb el rigor.

El Barça ha d’afrontar la remodelació del Camp Nou. A nivell arquitectònic i d’ordenació de zones de trànsit, farà bé de tenir en compte que ens espera un futur de grans cues. L’aficionat a l’esport s’ha de mentalitzar que allò d’arribar i seure s’ha acabat, que ha d’anar al recinte amb més temps o es perdrà l’inici. Facilitar la feina és la millor manera que sigui efectiva i, en canvi, alterar-se acaba sempre amb escorcolls superficials, discussions i més temps perdut. Però, sobretot, obre l’escletxa a l’error, a l’entrada de qui no hauria d’entrar.