Opinió

El torn dels ‘repetidors’

La Vuelta és, a desgrat seu, el refugi dels grans ciclistes que no han assolit els seus objectius ni en el Giro ni en el Tour

En el món acadèmic el mes de setem­bre és el mes dels repe­ti­dors, o dels que volen millo­rar nota. En el món del ciclisme el mes de setem­bre també ser­veix per al mateix des del 1995. Aquell any es va can­viar l’ordre amb què es dis­pu­ta­ven les tres grans cur­ses per eta­pes. El 1994, la Vuelta a Espa­nya es va córrer entre el 25 d’abril i el 15 de maig; el Giro d’Itàlia, entre el 22 de maig i el 12 de juny, i el Tour de França, entre el 2 i el 24 de juliol. O sigui que en tres mesos s’enlles­tien les tres cur­ses. Una bar­ba­ri­tat, que es va can­viar pas­sant la Vuelta al setem­bre, la qual cosa també va supo­sar que la Volta a Cata­lu­nya, que es feia al setem­bre, passés a la pri­ma­vera.

Des que el calen­dari té aquesta estruc­tura, la Vuelta és, a des­grat seu, el refugi dels grans ciclis­tes que no han asso­lit els seus objec­tius ni en el Giro ni en el Tour. Hi ha molts ciclis­tes que tenen la ronda espa­nyola com a gran objec­tiu de la tem­po­rada, però també n’hi ha que només hi van si han fallat a Itàlia o França. També hi ha excep­ci­ons en aquesta pre­missa gene­ral, com el 2016, quan Chris Fro­ome va anar a la Vuelta després de gua­nyar el Tour –i va ser der­ro­tat per Nairo Quin­tana, a qui havia vençut a França– o l’any pas­sat, quan Fro­ome va córrer la Vuelta amb el Tour a la but­xaca i també la va gua­nyar. Tot ple­gat fa que la cursa espa­nyola acos­tumi a aple­gar una bona colla de ciclis­tes amb fam de victòria i amb ganes d’asse­gu­rar-se, també, un bon con­tracte, una bona millora de con­tracte o, sim­ple­ment, un con­tracte.

Tot això fa que la Vuelta a Espa­nya acos­tumi a ser una mena de Far West de les cur­ses ciclis­tes per eta­pes. No hi ha llei, hi ha duresa i el seu recor­re­gut fa que difícil­ment hi hagi res resolt fins al final. Tot això ho sen­ti­rem durant les retrans­mis­si­ons de cada etapa per Tele­de­porte els pro­pers dies. Tot el que eren crítiques al Tour el mes de juliol seran ara ala­ban­ces a la Vuelta. Ni pro­ble­mes de recor­re­gut, ni de car­re­te­res, ni de roton­des, res de res. Tot sigui per la Vuelta Ciclista a España –sem­pre amb l’afe­git geogràfic, parin atenció.

Ja m’està bé la lluita encara que fal­tin algu­nes pri­me­res espa­ses, però penso el que dirien alguns si en el mun­dial de motos fal­tes­sin Márquez o Lorenzo; en el de fórmula 1, Hamil­ton i Vet­tel; en el Tour, Fro­ome, o Usain Bolt hagués fet cam­pana en algun mun­dial o Jocs Olímpics. Aquí sí que tro­ba­rien a fal­tar els bons.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)