Els joves es guanyen la final
El Girona, amb els jugadors del filial i el juvenil, guanya al camp de l’Andorra i es jugarà el títol contra l’Espanyol
Els gironins comencen perdent 2-0, però capgiren el marcador amb un gol al 93’
Enmig d’una temporada complicada qualsevol alegria és benvinguda, i arribar a una final sempre té valor. Això va aconseguir ahir el Girona, que va guanyar al camp de l’Andorra (2-3) i va obtenir el bitllet per a la final de la copa Catalunya, en què s’enfrontarà a l’Espanyol. Una victòria important, però que no tindrà cap transcendència per al primer equip, perquè qui la va signar van ser els jugadors del filial amb reforços del juvenil. Així ho havia decidit el club, reservant tots els integrants del primer equip menys el tercer porter, Vlad, i així van respondre els joves, donant encara més mèrit al triomf a l’Estadi Nacional. I per si no n’hi havia prou amb enfrontar-se a un equip que lluita per tornar a 2a divisió A, els jugadors del filial encara hi van afegir l’èpica, ja que la victòria va arribar després de capgirar un 2-0 en contra i de marcar el definitiu 2-3 en el minut 93. L’autor va ser un juvenil, Arango, que ni tan sols s’ha estrenat com a golejador amb el Girona B.
Era un dia perquè els jugadors del filial es deixessin veure i demanessin una oportunitat al primer equip, però el cert és que no ho van acabar d’aprofitar. En l’onze inicial de Quique Álvarez –el tècnic del filial va assumir les regnes– hi havia els homes del Girona B habituals en els entrenaments del primer equip, amb Antal, Minsu i Jastin, entre d’altres, però la primera part va ser clarament favorable als andorrans. Excepte els primers minuts, en què el Girona va tancar l’Andorra al seu camp, els locals van dominar clarament. A més, van poder aprofitar la fragilitat defensiva dels gironins, coneguda també dels últims partits de lliga del Girona B. De fet així va arribar l’1-0 tot just en el minut 9. Álvaro Peña i Lautaro van aprofitar la passivitat defensiva d’Aznar i, sobretot, d’Antal, per baixar la pilota dins l’àrea perquè el primer superés Vlad amb un xut encreuat. El gol va deixar tocat el Girona, que va veure com els andorrans perdonaven el segon en més d’una ocasió. Només Jastin provava alguna cosa en atac, però l’extrem també va estar a punt de regalar el gol a Lautaro (27’). No ho va fer ell, però sí Anglada, que es va adormir en la sortida de pilota fins que Busquets li va robar la cartera perquè Lautaro, ara sí, retallés davant d’Antal i marqués el 2-0 afusellant el porter ucraïnès (33’).
L’orgull i les ganes
Vista la primera mitja hora de clar domini tricolor semblava que amb el 2-0 ja no hi hauria més partit, però el Girona va aixecar el cap. Del no res, ja que, sense haver generat perill fins llavors, una passada llarga d’Aznar a l’esquena de la defensa va permetre a Dawda plantar-se sol davant d’Oier i marcar el 2-1 abans del descans (44’).
El gol va donar ales al Girona, que amb l’entrada de més jugadors del juvenil en la segona part va fer un pas endavant. També, cal dir-ho, afavorit perquè l’Andorra també va anar canviant els homes del primer equip per jugadors del Nàstic de Manresa, el seu filial de 1a catalana. El domini gironí va anar creixent i el 2-2 va arribar en el 58’, quan el central local Torras es va marcar en pròpia intentant tallar una centrada de Calderó, un dels destacats de la segona part. El Girona s’ho va creure del tot, però no va tenir moltes ocasions abans del gol del triomf, que va arribar quan ja s’esperaven els penals. Una recuperació de Trilla es va convertir en una assistència per a Arango i el veneçolà va definir a la perfecció davant d’Oier per donar el bitllet a la final.
