Hi ha fut­bo­lis­tes d’elit que, fins i tot en un món tan medi­a­tit­zat com el seu, cir­cu­len força dis­cre­ta­ment, sense que tal cir­cumstància indi­qui que el seu talent sigui menor pel sim­ple fet que una cosa no té a veure amb l’altra. De fet, hi ha hagut i pot­ser encara hi ha fut­bo­lis­tes excep­ci­o­nals dels quals pràcti­ca­ment no se sap res a banda de la seva actu­ació als esta­dis. En canvi, hi ha fut­bo­lis­tes dels quals s’acaba par­lant més pel seu com­por­ta­ment extra­es­por­tiu (i també anti­es­por­tiu durant els par­tits o a través de decla­ra­ci­ons) que per la bri­llan­tor de les seves apor­ta­ci­ons espor­ti­ves. Sigui com sigui, la dis­creció (que, per exem­ple, seria atribuïble a Messi, encara que se’n parli molt pel fet de ser el millor fut­bo­lista del món) no és una paraula que pugui asso­ciar-se a Gerard Piqué. S’hi asso­cia la polèmica, però no perquè ell sem­pre la bus­qui.

No dis­cu­ti­ria que a vega­des Piqué pot ser un boca­moll i tam­poc que, a través de decla­ra­ci­ons o de mis­sat­ges a les xar­xes soci­als, ha pogut jugar més o menys deli­be­ra­da­ment a la pro­vo­cació. Però també altres vega­des ha fet decla­ra­ci­ons argu­men­ta­des i ente­ni­men­ta­des que han estat motiu de polèmica arran de la into­lerància del patri­o­te­risme espa­nyol més bar­roer: sobre­tot en relació amb el procés inde­pen­den­tista (dret a l’auto­de­ter­mi­nació, fets de l’1 d’octu­bre) o pel que fa a la seva impli­cació “pro­fes­si­o­nal” amb la selecció espa­nyola, de la qual s’ha aco­mi­a­dat remar­cant que con­si­dera aca­bada aquesta etapa i ni tan sols inci­dint en el fet que deu estar fart dels insults rebuts defen­sant la roja. Piqué s’ha posi­ci­o­nat lliu­re­ment en deter­mi­nats aspec­tes i l’espa­nyo­lisme recal­ci­trant no li ho ha per­do­nat. Ell sí que ha estat víctima de delic­tes d’odi tant pel fet de ser català com pel seu cata­la­nisme. M’atre­vi­ria a afir­mar que amb cer­tes decla­ra­ci­ons no ha vol­gut aca­pa­rar l’atenció mediàtica, sinó que més aviat certs mit­jans l’han bes­can­tat per afa­vo­rir i pro­pa­gar cer­tes reac­ci­ons furi­bun­des. I encara que et posis auri­cu­lars, no deu ser agra­da­ble saber que et xiu­len i t’insul­ten. Així que té prou madu­resa i ente­ni­ment per no enfron­tar-se a una colla de fat­xes. Una altra cosa és que tam­poc li agradi sor­tir als mit­jans per la seva relació amb la Guàrdia Urbana. Però aquesta és una altra història.