El pressupost de l’Spar Citylift Girona superarà aquesta temporada el milió d’euros. El club ha fet un esforç titànic per formar una plantilla amb noms importants com Laia Palau, Shay Murphy, Keisha Hampton o Bea Sánchez, que se sumen a puntals de la temporada passada com Núria Martinez, Nádia Colhado o Rosó Buch. Un col·lectiu que il·lusiona i molt, quan encara la pretemporada no ha ni arrencat, i que fa pensar que enguany tot és possible, a la lliga estatal i a l’europea. Les il·lusions no guanyen títols, però són el primer graó per aconseguir-los.

Aquest pas de gegant, tant pressupostari com de projecte, no es fa de la nit al dia i al darrere hi ha una feinada de despatx immensa. I gaudir d’un equip d’aquesta qualitat té, per defecte, un peatge. En aquest cas, la puja de l’abonament dels aficionats, després d’un temps en què els preus no es tocaven. Estic segura que això tindrà poca incidència, negativa, vull dir, perquè gran part del públic de Fontajau té una gran fidelitat cap a l’equip i el club i perquè, fins ara, tothom era conscient que el preu anual era relativament baix. No era un regal, però comparat amb altres equips o esports, era infinitament més econòmic. Per tant –i estem parlant d’una puja de 15 euros–, l’objectiu que s’ha marcat el club d’arribar als 2.000 abonats –ara en són 1.800– és més que assumible.

Un tema a part, i que en alguna ocasió ha generat més d’un maldecap al club, és el repartiment d’entrades gratuïtes. Sobretot en els partits cabdals s’han viscut vertaders problemes, superant la capacitat de Fontajau i havent de tancar portes. I tampoc és massa just que hi hagi qui es rasqui la butxaca per col·laborar amb el club i, d’altres, també vagin cada cap de setmana a veure l’equip però gratuïtament. I és que, fins la temporada passada, era molt fàcil trobar entrades sense passar per taquilla. En aquest sentit, el club ha anunciat que serà molt més restrictiu a partir d’ara i crec que, si ho acaba fent així, aquesta serà una política encertada. A hores d’ara, l’Uni té un gran atractiu i, al meu parer, prou capacitat per atraure un bon nombre de públic sense haver de regalar entrades a tort i dret. Al capdavall, tothom hi hauria de sortir guanyant: el club, l’aficionat i el bàsquet femení. Toca que ens fem valdre.