Cristiano Ronaldo, nova estrella del Juventus, viurà sempre envoltat de polèmica. El caràcter no l’ajuda. Orgullós, potser fruit d’una joventut viscuda entre les classes més baixes de la societat portuguesa, va plantar la UEFA perquè no havia estat escollit el millor jugador de l’any. Per cert, un guardó que va tenir el seu exsoci en la construcció blanca, Luka Modric. Ronaldo veu el futbol amb mirada individual, sense sentit col·lectiu, amb grapa d’emperador: dominus et deus.

Però Ronaldo sap que, fins i tot quan la seva estrella ja afronta la recta final, és una màquina incansable de fer diners. La dada, meridianament clara: en un dia, el Juventus havia venut 520.000 samarretes del davanter, amb un valor de 54 milions d’euros. En un sol dia el club havia recuperat la meitat de la inversió que havia fet en el seu fitxatge: 105 milions van volar de Torí cap a Madrid. Certament, Ronaldo és un fenomen mundial, una icona del màrqueting esportiu més enllà d’un molt bon jugador de futbol que, malauradament per a ell, ha nascut per coincidir amb el més gran, Leo Messi.

“Argentí?”, vaig preguntar a un cambrer que feia la temporada a Mallorca, on he passat l’estiu. “Millor encara, rosarino, de la ciutat de déu”, em va contestar sorneguer. L’estiu, quan la informalitat vesteix els carrers, és un bon moment per veure tendències de moda. Si bé és cert que el Barça o el Madrid són marques globals, enguany m’ha sorprès dues coses. La primera, que Mallorca exhibia més samarretes bianconeri que de qualsevol altre equip. La segona, que hi havia una marca que fins i tot matava la màgia del Ronaldo conquistador del calcio: l’espectacular presència de gorres New Era dels New York Yankees, o algunes altres franquícies de la MLB. Però, sobretot, la doble inicial NY que identifica els Yankees era una constant. Més que Messi, més que Ronaldo, més que qualsevol marca futbolística europea.

Alguns ens parlen d’americanització de l’esport. D’altres ens diuen que vivim un procés de globalització d’anada i tornada, entre el vell i el nou continent. Però no podem oblidar la gran capacitat de la màquina comercial nord-americana per ocupar mercats, per menjar-se marques, per imposar tendències i nous comportaments. En màrqueting, també els americans es consideren “senyors i deus”. I els altres, malauradament anem a remolc del capital malgrat refugiar-nos en el nostre essencialisme.