‘Dominus et deus’

Cris­ti­ano Ronaldo, nova estre­lla del Juven­tus, viurà sem­pre envol­tat de polèmica. El caràcter no l’ajuda. Orgullós, pot­ser fruit d’una joven­tut vis­cuda entre les clas­ses més bai­xes de la soci­e­tat por­tu­guesa, va plan­tar la UEFA perquè no havia estat esco­llit el millor juga­dor de l’any. Per cert, un guardó que va tenir el seu exsoci en la cons­trucció blanca, Luka Modric. Ronaldo veu el fut­bol amb mirada indi­vi­dual, sense sen­tit col·lec­tiu, amb grapa d’empe­ra­dor: domi­nus et deus.

Però Ronaldo sap que, fins i tot quan la seva estre­lla ja afronta la recta final, és una màquina incan­sa­ble de fer diners. La dada, meri­di­a­na­ment clara: en un dia, el Juven­tus havia venut 520.000 samar­re­tes del davan­ter, amb un valor de 54 mili­ons d’euros. En un sol dia el club havia recu­pe­rat la mei­tat de la inversió que havia fet en el seu fit­xatge: 105 mili­ons van volar de Torí cap a Madrid. Cer­ta­ment, Ronaldo és un feno­men mun­dial, una icona del màrque­ting espor­tiu més enllà d’un molt bon juga­dor de fut­bol que, malau­ra­da­ment per a ell, ha nas­cut per coin­ci­dir amb el més gran, Leo Messi.

“Argentí?”, vaig pre­gun­tar a un cam­brer que feia la tem­po­rada a Mallorca, on he pas­sat l’estiu. “Millor encara, rosa­rino, de la ciu­tat de déu”, em va con­tes­tar sor­ne­guer. L’estiu, quan la infor­ma­li­tat ves­teix els car­rers, és un bon moment per veure tendències de moda. Si bé és cert que el Barça o el Madrid són mar­ques glo­bals, enguany m’ha sorprès dues coses. La pri­mera, que Mallorca exhi­bia més samar­re­tes bian­co­neri que de qual­se­vol altre equip. La segona, que hi havia una marca que fins i tot matava la màgia del Ronaldo con­quis­ta­dor del cal­cio: l’espec­ta­cu­lar presència de gor­res New Era dels New York Yankees, o algu­nes altres franquícies de la MLB. Però, sobre­tot, la doble ini­cial NY que iden­ti­fica els Yankees era una cons­tant. Més que Messi, més que Ronaldo, més que qual­se­vol marca fut­bolística euro­pea.

Alguns ens par­len d’ame­ri­ca­nit­zació de l’esport. D’altres ens diuen que vivim un procés de glo­ba­lit­zació d’anada i tor­nada, entre el vell i el nou con­ti­nent. Però no podem obli­dar la gran capa­ci­tat de la màquina comer­cial nord-ame­ri­cana per ocu­par mer­cats, per men­jar-se mar­ques, per impo­sar tendències i nous com­por­ta­ments. En màrque­ting, també els ame­ri­cans es con­si­de­ren “senyors i deus”. I els altres, malau­ra­da­ment anem a remolc del capi­tal mal­grat refu­giar-nos en el nos­tre essen­ci­a­lisme.