Opinió

La porteria s’ha quedat petita

L’arrel del problema és que en l’OK Lliga cada vegada es marquen menys gols a pesar de la tècnica

És un miracle que el temps reglamentari de la final de la Lliga Catalana que van jugar el Barça i el Lleida s’acabés sense gols. La capacitat física i defensiva dels dos equips i, sobretot, la gran actuació dels porters Aitor Egurrola i Lluís Tomàs van evitar que les infinites ocasions es traduïssin en gols. En la pròrroga, Pau Bargalló va marcar en el rebuig d’una directa que Tomàs havia tornat a aturar. L’hoquei sobre patins va canviar fa uns quants anys part del reglament i el joc en va sortir beneficiat. Va adquirir més fluïdesa i la imatge d’un defensa penjat literalment al damunt del jugador de quadre contrari es va erradicar, en benefici dels jugadors creatius i en detriment dels més destralers. Evidentment que hi ha faltes i contundència però l’espectacle ha millorat sensiblement i els partits no s’eternitzen. Les faltes directes són un al·licient afegit. Amb el temps, en allò de l’obsolescència programada –en un sentit figurat– es reclamaven canvis que han arribat aquest curs. Són benvinguts però, tal com va remarcar el seleccionador català, Jordi Camps, no van amb determinació a l’arrel del problema. En l’OK Lliga cada vegada es marquen menys gols a pesar que la tècnica dels cracs de nova fornada és brutal. Només cal aturar-se cinc minuts i veure com patina Alabart o la visió de joc que té Pau Bargalló, o el jove italià que ha fitxat el Porto, Giulio Cocco, per exemple. El tema del tema, segons Camps, és fer més gran la porteria i s’ha acabat. La federació catalana, que és innovadora, ja havia fet proves respecte a això en partits de costellada en què es feien servir les porteries d’hoquei sobre gel. El debat està servit però és evident que eixamplar les dimensions sense passar-se permetria veure més gols i afegir espectacle als partits. El sentit atrevit i innovador de la federació catalana, que també va tenir la idea dels World Roller Games –el mundial de mundials que l’any vinent viurà la segona edició a Barcelona–, també va quedar latent en la Lliga Catalana quan es van atrevir a provar el VAR. Va ser enriquidor sentir per televisió què és deien els àrbitres i els jugadors i escoltar els arguments dels col·legiats quan repassaven els vídeos. El futur, si volem que l’hoquei progressi, és aplicar la tecnologia i minimitzar conflictes. El problema és tenir calés per fer-ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)