Com un pro­feta anun­ci­ant la bona nova, Adam Ondra va bai­xar de la via Silence i va dir: “He esca­lat el pri­mer 9c de la història.” La pro­esa va tenir lloc en una cova de Fla­tan­ger (Noru­ega) el 3 de setem­bre del 2017 i va ser­vir per posar les bases de l’esca­lada espor­tiva del futur. Es pot des­car­tar la pos­si­bi­li­tat d’un salt en la taula de gra­du­ació amb l’ober­tura de la pri­mera via de desè grau? “Cosas vere­des”, que deia aquell. També sem­blava inas­su­mi­ble, a finals dels anys vui­tanta, que algú superés el vuitè grau fins que el 1991 Wolf­gang Güllich va fer sal­tar la banca amb l’esca­lada d’ Action Directe , el pri­mer 9a del món. Una via que, per cert, el 2 de novem­bre pas­sat va ser esca­lada per 25a vegada en la seva història gràcies a l’ascensió que hi va fer l’italià Ste­fan Scar­peri.

Segu­ra­ment que la pro­gressió a què ha dut Ondra l’esca­lada espor­tiva no es veia des dels temps de Güllich. Aquest espi­gat esca­la­dor txec, que només té 25 anys –24 en el moment d’enca­de­nar Silence–, ja va esca­lar el 2012 la pri­mera via de 9b+, Change, situ­ada al mateix indret que Silence. El seu pal­marès és d’escàndol, tant en roca –entre d’altres, una via de 9c, tres de 9b+ i dinou de 9b– com en com­pe­tició –entre d’altres, tres títols mun­di­als, tres de la copa del món i tres de l’Arco Rock Mas­ter. Ondra pro­ba­ble­ment encarna millor que ningú una tendència moderna en l’esca­lada espor­tiva, la dels nens pro­digi que, sense pèls a la cara, ja són capaços d’esca­lar iti­ne­ra­ris d’una difi­cul­tat abans només reser­vada a homes fets i drets. No dis­cri­mi­nem. També hi ha nap-bufs del gènere femení que s’enfi­len per les parets amb un talent que fa fere­dat.

Ondra, però, segu­ra­ment va ser el pri­mer nen mutant de l’esca­lada que va sal­tar a les pàgines de tota la premsa espe­ci­a­lit­zada. Amb els ter­mes mutant i esca­lada m’ho faig venir bé per retre home­natge a Stan Lee, el cre­a­dor recent­ment tras­pas­sat d’aquell per­so­natge que ben bé podria haver estat ins­pi­rat en el talent inhumà d’Ondra per pro­gres­sar per les ver­ti­cals: Spi­der­man. Fet el vin­cle fàcil entre el super­he­roi de la Mar­vel i el nos­tre home –ja m’ho per­do­na­reu–, retor­nem als prin­ci­pis de la car­rera d’Ondra.

La seva eclosió, i la de tots els altres joves talents, no s’enten­dria sense la seva família. Ondra es va bene­fi­ciar de tenir uns pares esca­la­dors, i amb qua­tre anyets ja s’enfi­lava per les parets. Fa trenta anys, en què l’esca­lada espor­tiva encara tenia una història inci­pi­ent, l’edat d’intro­ducció a l’esca­lada era molt més alta, sovint ja en la majo­ria d’edat, i el temps per pro­gres­sar i millo­rar era més curt abans de superar el pic de la forma física i començar la ine­vi­ta­ble dava­llada. És així com Ondra va fer el seu pri­mer 8c amb 11 anys (Masc­he­rina), el pri­mer 8c+ amb 12 (Alien Car­nage) i el pri­mer 9a amb 13 (Mar­tin Krpan).

Dèiem a l’inici de l’arti­cle si seria pos­si­ble una via de desè grau. Ondra res­po­nia així en una entre­vista a Des­ni­vel: “Si Silence fos sense repòs de genolls no seria 10a, sinó 10a+ o 10b. [...] Per a mi és impos­si­ble ara, però algun dia algú podrà fer-ho. No sé com podria entre­nar-me més per arri­bar al 10a, però estic segur que entra din­tre de la capa­ci­tat humana.” Pot­ser hau­rem d’espe­rar el nai­xe­ment d’un altre nen mutant, però sem­bla ser que sí, que és pos­si­ble que algun dia veiem com algú estrena el desè grau.