Tots els éssers humans tenim certa tendència a exagerar, distorsionar o no ser del tot fidels a la realitat quan recordem i expliquem episodis passats de la nostra vida. No és que mentim, en la majoria dels casos, sinó que, simplement, ho recordem d’aquella manera i així ho expliquem. Si jo explico batalletes de quan jugava a handbol o feia atletisme de jove, només els que van viure amb mi aquelles situacions estarien en condicions de qüestionar-les i no sé si podríem aclarir mai qui té un record que s’apropi més a la realitat.

Quan ets una persona coneguda, un gran esportista, per exemple, les coses canvien. Si al cap dels anys expliques una cosa de la qual hi ha imatges i el que dius no lliga amb les, diguem-ne així, proves, pots quedar molt malament. Justament això és el que li va passar la setmana passada al que va ser campió olímpic de salt de llargada a Mèxic 68, Bob Beamon, amb els llegendaris 8,90 metres. El nord-americà, de 72 anys, va ser un dels herois de Mèxic més sol·licitats per recordar els 50 anys d’aquell esdeveniment únic. En la seva gira va passar per Espanya i el diari El País el va reunir amb Ramon Cid, exsaltador olímpic de triple salt. En la conversa, Beamon es va mostrar molt sobrat, per dir-ho d’alguna manera, afirmant que amb només quatre passes de carrera saltava 8,25 en els entrenaments, o que amb la seva cama dolenta, l’esquerra, saltava 8,30 m. No està malament per a un atleta que, abans dels 8,90 m de Mèxic, tenia 8,33 m de marca personal.

On Beamon es va passar molt de frenada va ser quan va negar que hagués estat influït per tota la polèmica del Black Power. A la pregunta, “I tampoc es va sentir inclinat a fer algun gest de solidaritat –amb Tommie Smith i John Carlos– al podi?”, va respondre, lacònicament, “No, mai.” I doncs, amic Beamon, m’agradaria saber què estàs fent en la foto del podi de Mèxic que acompanya aquest article? No saludes amb el puny enlaire i portes els pantalons del xandall arremangats perquè es puguin veure els mitjons llargs de color negre? Amic Beamon, de veritat no ho recordes?