Opinió

Un cim en honor a J.F. Kennedy

El 36è Fes­ti­val de Cinema de Mun­ta­nya de Torelló, un dels més impor­tants del món en la seva espe­ci­a­li­tat, ha pre­miat amb el seu millor guardó el docu­men­tal Return to Mount Ken­nedy , diri­git per Eric Becker. En aquest tre­ball, s’hi explica com els fills dels pri­mers alpi­nis­tes que van fer cim al Mount Ken­nedy, una mun­ta­nya cana­denca de 4.267 metres situ­ada a pocs quilòmetres de la fron­tera amb Alaska, revi­uen en una expe­dició del 2015 l’esca­lada que hi van fer els seus pares just 50 anys abans.

Tant el bateig d’aque­lla mun­ta­nya com la pri­mera ascensió que s’hi va fer tenien una intenció ben clara, que no era cap altra que home­nat­jar el pre­si­dent dels Estats Units John Fitz­ge­rald Ken­nedy, assas­si­nat per un franc­ti­ra­dor a Dallas el 1963. Un any després d’aquell fatídic atemp­tat, el govern cana­denc va deci­dir bate­jar amb el nom del carismàtic polític aque­lla mun­ta­nya, que ales­ho­res era la més alta de l’Amèrica del Nord sense haver estat esca­lada. Va ser el 1935 quan Brad­ford Wash­burn va des­co­brir aquesta mun­ta­nya de la zona de Yukon, una àrea del nord-oest del Canadà que el pri­mer terç del segle XX encara havia estat poc explo­rada. Wash­burn va ser qui va pro­po­sar al govern cana­denc el seu bateig amb el nom de Mount Ken­nedy, en honor de John Fitz­ge­rald Ken­nedy, i qui va orga­nit­zar l’expe­dició que el 1965 l’esca­la­ria per pri­mera vegada.

L’equip de Wash­burn estava for­mat per des­ta­cats alpi­nis­tes, com ara Jim Whit­taker, el pri­mer esta­tu­ni­denc que va fer cim a l’Eve­rest (8.848 m), i Barry Prat­her, entre d’altres. Robert Ken­nedy, un dels ger­mans petits del pre­si­dent assas­si­nat, va assa­ben­tar-se que s’havia orga­nit­zat aque­lla expe­dició i va sol·lici­tar de par­ti­ci­par-hi. Wash­burn hi va estar d’acord, per bé que Robert Ken­nedy, que en aquell moment era sena­dor, no havia esca­lat mai cap mun­ta­nya. La seva inex­periència, unida a una reco­ne­guda por de les altu­res, no era cap tema menor trac­tant-se d’una mun­ta­nya de certa com­ple­xi­tat, plena de gla­ce­res i esquer­des. “La política és més peri­llosa que l’esca­lada”, sem­bla que li van dir qui serien els seus com­panys d’expe­dició. A Whit­taker, li feia una il·lusió espe­cial poder guiar Robert Ken­nedy fins al cim del Mount Ken­nedy, ja que el 1963, només uns mesos abans del seu assas­si­nat, va rebre de mans del pre­si­dent ame­ricà la meda­lla Hub­bard per la seva esca­lada a l’Eve­rest. Com era d’espe­rar, l’ascensió no va ser fàcil. Els alpi­nis­tes van haver de superar pen­dents de 65 graus i resis­tir ràfegues oca­si­o­nals de vent de més de 80 km/h. Ken­nedy, fins i tot, va enfon­sar-se par­ci­al­ment en una esquerda, però final­ment ja en els últims metres d’ascensió va poder sen­tir com Whit­taker li deia “és tot teu, Bob”, cedint-li el pri­vi­legi de con­ver­tir-se, el 9 d’abril de 1965, en la pri­mera per­sona que tre­pit­java el cim que duu el nom del seu germà.

Cin­quanta anys després, dos fills de Whit­taker –Bob (bate­jat en honor de Robert Ken­nedy, qui el 1968 també mori­ria assas­si­nat) i Leif– i un fill de Ken­nedy –Chris– van deci­dir unir-se per retre tri­but als seus pares amb una altra expe­dició al Mount Ken­nedy i expli­car aquesta fantàstica història sobre dues gene­ra­ci­ons de les matei­xes famílies, que Becker ha tin­gut la bon­dat de difon­dre en el film gua­nya­dor a Torelló.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)