Pobre imbècil, fa un mes deambulaves en la inòpia enaltint tòtems fraudulents com Helenio Herrera, Sacchi, Cruyff, Capello o Guardiola, i aquesta heretgia futbolística t’impedia idolatrar la deïtat de Solari, el demiürg de la pissarra, el visionari de la pilota, l’escollit per dur la nau dels herois als llorers de la victòria. Sí senyor, així estava el panorama a la central lletera quan Solari utilitzava de manera redundant la força dels atributs masculins per revertir l’ànim dels que van escollir Lopetegui al crit de “No hay huevos?”: un axioma amb denominació d’origen de Millán Astray, poeta de la pólvora i pensador de les cunetes. Però ara tot ha canviat, en Borrell la treu a passejar matant quatre indis, l’Aznar defineix Vox com un partit de centredreta mentre acarona una maqueta de Perejil, els psiquiatres pateixen per la proliferació de bojos convençuts de la seva lucidesa, i el pla de Solari de ser Zidane crema a Ipurua a mans d’un lateral amb aspecte de cantant de reggae. Acció-reacció: Solari és un impasse mediocre que repeteix els errors dels seu predecessor, un personatge que ha deixat de ser l’hereu de Rodrigo Díaz de Vivar i s’ha convertit en un fill bastard del Dioni. En definitiva... un moment... què estan dient a les notícies? El Madrid ha guanyat a Roma i s’assegura passar com a primer de grup? Això ho canvia tot. Connectem els altaveus del faraó: Solari és el camí, la veritat i la vida, i aquest article, un petit escrit sobre el rigor periodístic dels mitjans servils al poder.