Cada vegada hi ha més equips de futbol que s’embarquen en l’aventura dels esports electrònics. Són tres els pioners a Europa que hi han començat a fer fortuna (Schalke 04, París Saint-Germain i Copenhaguen), i el València, el Barça, el City o alguns dels principals equips turcs (Besiktas o Galatasray) també hi volen treure el nas. De fet, la diversificació del negoci del futbol és una necessitat per als grans clubs. I, en aquest sentit, els esports electrònics obren una finestra d’oportunitat prou interessant. En primer lloc, per la facilitat d’obrir-se a nous públics que no consumeixen mitjans tradicionals i, per tant, estan al marge de les audiències televisives; en segon lloc, per la possibilitat d’incrementar els ingressos per marxandatge o per rejovenir audiències o arribar a nous patrocinadors.

De fet, la previsió de creixement del sector és espectacular. Segons publicava el digital Palco23, un estudi de Newzoo –empresa especialitzada en market intelligence– preveu que la indústria doblarà la facturació en tres anys de 798 milions d’euros a 1.498. Però, de l’evolució de la indústria dels esports electrònics el que preocupa és observar-ne la capacitat d’entrar nous patrocinadors que, fins ara, tenien menys presència als camps de futbol: per exemple, empreses d’alimentació com Telepizza o KFC podien ser habituals en entorns americanitzats, però generalment no eren llocs de culte als nostres estadis europeus. La cultura del fast food, de fet, era d’aquelles que gairebé es contradeia amb un dels valors bàsics atribuïts a l’esport: la promoció dels hàbits saludables. No és així amb els eSports, dotats d’una escenografia i una posada en pràctica on, precisament, ni els mateixos atletes mostren símptomes de cansament físic, sí emocional.

Em miro l’evolució del negoci des de la barrera, intentant fer la reflexió des d’un punt de vista més sociològic que d’expert en el sector. Però que el principal sector patrocinador dels eSports a Espanya sigui el de l’alimentació (20,3%) i el darrer, el del fitnes (1,85%), segons Mktg España, pot ser simptomàtic del que ens ve a sobre a l’hora de fer previsions sobre la salut futura dels nostres adolescents. Espero que la remodelació dels nostres estadis no ens porti a prioritzar el fast food davant de l’excel·lent oferta gastronòmica local –a l’estil del que trobem als EUA–, però estic convençut que és una batalla perduda en el subsector dels eSports: per tipologia de targets i per una execució de la pràctica esportiva ideal per promoure un estil de vida sedentari, més que no pas actiu.