Per què ho fa, Dembélé?, em preguntaven a casa després de gaudir del seu gol en el derbi de la capital i l’endemà arribar dues hores tard a l’entrenament. Contra l’Espanyol, el francès va fer una de les millors actuacions de blaugrana i va aportar el que el va fer triomfar i li va posar un preu de cent milions d’euros que el Barça va pagar sense contemplacions. Però que la premsa, majoritàriament, es rendís als seus peus en els titulars (amb el permís de Messi) no va servir perquè ell s’adonés que era el moment ideal per fer un canvi de xip.

Revisant les seves xarxes socials un s’adona que va tenir prou estómac per treure ferro a la qüestió i burlar-se d’alguns dels comentaris que el posaven en entredit. Cal reconèixer que Dembélé té capacitat d’aguantar la pressió, perquè no és senzill sortir ovacionat de Cornellà per decidir, hores després, fer un nou acte d’indisciplina del qual sap que cap paraigua el podrà aixoplugar del temporal de crítiques. Només un, potser: els seus gols, com el de dimarts en la Champions. Però, per què ho fa, Dembélé? Els que el defensin diran que és un comportament producte de la joventut o que la impuntualitat és un problema difícil de resoldre per molta gent. Busqueu les respostes més imaginatives, perquè al final l’explicació resulta d’allò més mundana. N’estic segur.

Però Dembélé es condemna ell sol cada cop que abandona el grup. Com deia l’amic Adrià Soldevila, “Dembélé seria el millor de la història si el futbol fos un esport individual”. Però no ho és. Queda clar que el francès no ha entès el simbolisme d’aquest club ni comprèn la necessitat de comportar-se dins i fora de la gespa d’acord amb els seus valors corporatius. Per poc que el Barça guanyi algun títol aquesta temporada i li permeti maquillar el resultat econòmic no tinc cap mena de dubte que s’hauria de buscar una sortida al francès. Aporta quelcom que el Barça necessita per desbloquejar un partit –la verticalitat– però en el partit contra l’Espanyol també va quedar clar que si l’equip recupera el futbol posicional, es genera des del darrere amb la defensa com a primera línia de construcció i els davanters pressionen, el Barça pot practicar un dels millors futbols del continent. Dembélé és una peça d’un puzle molt més ampli, però no és la peça fonamental. Ja es va veure que, tot i no ser al podi de la Pilota d’Or, Messi sí que és bàsic: el Barça començaria a fer bé de planificar qui el podria suplir.