Per què ho fa, Dembélé?, em pre­gun­ta­ven a casa després de gau­dir del seu gol en el derbi de la capi­tal i l’endemà arri­bar dues hores tard a l’entre­na­ment. Con­tra l’Espa­nyol, el francès va fer una de les millors actu­a­ci­ons de blau­grana i va apor­tar el que el va fer tri­om­far i li va posar un preu de cent mili­ons d’euros que el Barça va pagar sense con­tem­pla­ci­ons. Però que la premsa, majo­ritària­ment, es rendís als seus peus en els titu­lars (amb el permís de Messi) no va ser­vir perquè ell s’adonés que era el moment ideal per fer un canvi de xip.

Revi­sant les seves xar­xes soci­als un s’adona que va tenir prou estómac per treure ferro a la qüestió i bur­lar-se d’alguns dels comen­ta­ris que el posa­ven en entre­dit. Cal reconèixer que Dembélé té capa­ci­tat d’aguan­tar la pressió, perquè no és sen­zill sor­tir ova­ci­o­nat de Cor­nellà per deci­dir, hores després, fer un nou acte d’indis­ci­plina del qual sap que cap parai­gua el podrà aixo­plu­gar del tem­po­ral de crítiques. Només un, pot­ser: els seus gols, com el de dimarts en la Cham­pi­ons. Però, per què ho fa, Dembélé? Els que el defen­sin diran que és un com­por­ta­ment pro­ducte de la joven­tut o que la impun­tu­a­li­tat és un pro­blema difícil de resol­dre per molta gent. Bus­queu les res­pos­tes més ima­gi­na­ti­ves, perquè al final l’expli­cació resulta d’allò més mun­dana. N’estic segur.

Però Dembélé es con­demna ell sol cada cop que aban­dona el grup. Com deia l’amic Adrià Sol­de­vila, “Dembélé seria el millor de la història si el fut­bol fos un esport indi­vi­dual”. Però no ho és. Queda clar que el francès no ha entès el sim­bo­lisme d’aquest club ni comprèn la neces­si­tat de com­por­tar-se dins i fora de la gespa d’acord amb els seus valors cor­po­ra­tius. Per poc que el Barça gua­nyi algun títol aquesta tem­po­rada i li per­meti maqui­llar el resul­tat econòmic no tinc cap mena de dubte que s’hau­ria de bus­car una sor­tida al francès. Aporta quel­com que el Barça neces­sita per des­blo­que­jar un par­tit –la ver­ti­ca­li­tat– però en el par­tit con­tra l’Espa­nyol també va que­dar clar que si l’equip recu­pera el fut­bol posi­ci­o­nal, es genera des del dar­rere amb la defensa com a pri­mera línia de cons­trucció i els davan­ters pres­si­o­nen, el Barça pot prac­ti­car un dels millors fut­bols del con­ti­nent. Dembélé és una peça d’un puzle molt més ampli, però no és la peça fona­men­tal. Ja es va veure que, tot i no ser al podi de la Pilota d’Or, Messi sí que és bàsic: el Barça començaria a fer bé de pla­ni­fi­car qui el podria suplir.