Joan Antoni Samaranch és un personatge molt estimat a la Xina. Si més no això és el que ens han repetit moltes vegades des que l’any 2001 el Comitè Olímpic Internacional (COI) que ell presidia va atorgar a la capital xinesa, Pequín, els Jocs Olímpic d’estiu del 2008. Dimarts passat, les autoritats xineses van tornar a oferir una bona mostra d’aquesta estima. Samaranch va ser una del centenar de personalitats –una desena de no xineses–que van ser premiades amb “una medalla de l’amistat per la contribució a la reforma de la Xina” en un acte en què hi havia el president xinès, Xi Jinping. Joan Antoni Samaranch Salisachs va rebre la medalla en nom del seu pare, que a la Xina coneixen, si més no això diuen, com a ‘Samalanchi’. A la Xina hi ha un autèntic culte a Samaranch: una fundació, un museu i diferents projectes relacionats amb l’esport. Els Jocs del 2008 van significar una bona rentada a la imatge internacional de la Xina. Atorgar aquells Jocs a Pequín va ser el penúltim acte de Samaranch com a president del COI. L’últim va ser proposar l’ingrés –que es va fer efectiu, evidentment– del seu fill en el COI.

Samaranch va ajudar, i molt, la Xina. Hi ha una frase, però, que va dir el seu fill l’altre dia que cal matisar: “El COI, amb el meu pare al capdavant, va ser un dels primers que els van obrir les portes.” La República Popular de Xina va entrar per primer cop en el COI el 1954 i en va marxar el 1958. El 1975 va demanar tornar-hi a entrar –i l’expulsió de Taiwan, de passada– i el reingrés es va fer efectiu el novembre del 1979. L’irlandès Lord Killanin era llavors el president del COI. Samaranch no arribaria al càrrec fins al juliol del 1980. La Xina va tornar a uns Jocs en els d’hivern del 1980, a Lake Placid (Estats Units), però va boicotejar els de l’estiu del 1980 a la capital (Moscou) del seu gran enemic (URSS) en el món comunista. El retorn de la Xina als Jocs d’estiu seria a Los Angeles, el 1984, on la Xina va tornar a fer la punyeta a la URSS –que va boicotejar aquells Jocs– anant amb els Estats Units de Ronald Reagan. Alta política internacional ben camuflada dintre del reingrés en món de l’olimpisme.